Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Bonaventura Sanromà i Quer
Literatura catalana
Autor teatral.
Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana
,
equivocar-se
Errar en prendre, fer, etc, una cosa per una altra.
fallar
Mancar, no encertar, errar (allò que hom vol tocar, atènyer, etc).
vagar
Errar a la ventura, anar d’un lloc a un altre sense aturar-se enlloc.
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella,…