Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ortonèctids
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mesozous formada per petits animals marins, endoparàsits de mol·luscs, poliquets, nemertins i equinoderms.
L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles
coleòpters
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
partícula
Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
Venus
NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…