Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
escudella
escudella catalana del segle XVII
© Fototeca.cat
Vas de terrissa, pisa, etc, de forma de casquet esfèric, on hom serveix la sopa, el brou, etc.
escudella
Gastronomia
Plat d’arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.
L’escudella es cou per separat amb el brou de la carn d’olla i se serveix com a plat independent escudella i carn d’olla , o bé es cou amb tots els ingredients de tots dos plats i se serveix a la manera de bullit escudella de pagès o barrejada L’escudella i carn d’olla havia estat la menja més habitual de les llars del Principat És costum de menjar escudella en les diades de Nadal amb pasta grossa, generalment galets, el dimecres de carnestoltes i el sant del cap de casa, i també, en alguns indrets, per la festa major En…
escudella
Oficis manuals
Eina de terrisser, de forma de quart d’esfera, emprada per a donar forma a plats, escudelles, etc.
escudellada
Quantitat de brou, escudella, etc, que cap en una escudella.
catxaruta
Gastronomia
Escudella feta amb diversos ingredients (cols, patates, farina, carbassa, etc.).
escudellar
Distribuir (sopa, escudella, brou, etc) posant-ho en les escudelles o els plats.
Francesc de Paula Barceló i Fortuny
Literatura catalana
Teatre
Ràdio i televisió
Escriptor.
Conegut amb el nom de ploma de Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb La sabata de l’emperador Orfran 1974 i Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles El paratge de l’aranya 1973, L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget, Casa…
,
Ferran Rañé i Blasco
Teatre
Actor.
Estudià interpretració a l’Institut del Teatre de Barcelona Posteriorment formà part de la companyia Els Joglars i participà en El Joc 1970, Cruel Ubris 1971, Mary d’ous 1972, Àlies Serrallonga 1974 i La Torna 1977 Treballà també amb la companyia Dagoll Dagom a Glups 1983, El Mikado 1986 i Cacao 2000 De la seva trajectòria teatral destaca la participació en Makinavaja, el último choriso 1989, interpretació per la qual fou guardonat amb el premi de la Crítica, Les alegres casades de Windsor de WShakespeare 1994, Busco el senyor Ferran de J-CCarrière 1996, Mesura per mesura 1998 i Molt soroll…