Resultats de la cerca
Es mostren 684 resultats
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall…
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de…
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’argent d’Isabel II, unitat monetària des del 1864 fins a l’acabament del regnat, amb un pes de 12,98 grams i llei de 900 mil·lèsimes, equivalent també a mig duro.
Fou dividit en cèntims d’escut
escut
Transports
Peça de fusta que hi ha a la popa dels bots i embarcacions petites perquè s’hi assegui el qui porta el timó.
Sol tenir la forma d’un escut
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
escut
Construcció i obres públiques
Estructura metàl.lica mòbil de sustentació i protecció que hom fa servir en l’excavació i revestiment de túnels en terrenys flonjos o amb molta humitat.
escut
Militar
Planxa d’acer muntada davant un canó per a protegir els servents de la peça.