Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
coordenades esfèriques

coordenades esfèriques
Matemàtiques
Tern de nombres (r, α, ß) que permeten localitzar un punt de l’espai, on r representa la seva distància a un origen O i α, ß la longitud i la latitud en una esfera de centre O i radi r.
hifomicrobials
Biologia
Ordre de la classe dels bacteris que es divideixen per gemmació o per divisió longitudinal.
Les cèllules són piriformes, esfèriques o ovalades, poden ésser aïllades i a vegades presenten flagellació perítrica Són gramnegatives, i hom no n'ha trobat cap forma d’anaerobiosi
superfície d’ona
Física
Superfície formada pels punts en els quals l’ona té la mateixa fase en el mateix instant.
Aquestes superfícies, en tots aquells punts, són perpendiculars a la direcció de propagació de la pertorbació ondulatòria, i en el cas que el medi sigui isòtrop, són superfícies esfèriques
mixococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de la família de les mixococcàcies, caracteritzat pel fet de presentar cossos fructífers simples en forma de gotes de colors vius.
L’observació microscòpica d’aquestes gotes mostra que són formades per cèllules esfèriques i de parets gruixudes, anomenades microcists , que poden suportar la dessecació i ésser viables durant llargs períodes
epicentre
Geologia
Punt de la superfície terrestre més proper al focus sísmic (hipocentre).
A partir d’aquest focus, les ones sísmiques es propaguen en totes direccions en forma de superfícies esfèriques, i l’epicentre resta situat sobre la vertical del focus sísmic sisme
asterosporals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets que comprèn fongs amb carpòfors dotats de peu i làmines, com les agaricals.
Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus
crisomonadals
Botànica
Ordre de crisofícies unicel·lulars amb un flagel o dos (més rarament tres o quatre) generalment desiguals i en part barbulats.
N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures
Jean Bernard Léon Foucault
Jean Bernard Léon Foucault
© Fototeca.cat
Física
Físic francès.
Estudià medicina i física experimental Determinà la velocitat de la llum i construí el pèndol que duu el seu nom per demostrar el moviment de rotació de la Terra Inventà el giroscopi per conèixer la direcció del meridià del lloc sense necessitat d’observacions magnètiques 1852 Construí un prisma anomenat de Foucault i un sistema òptic de superfícies esfèriques molt simples per a telescopis de reflexió amb mirall de vidre argentat Perfeccionà un regulador automàtic per a llums d’arc voltaic
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’…
Gego
Art
Nom amb què es coneix l’artista i arquitecta alemanya Gertrud Goldschmidt.
Graduada en arquitectura a Stuttgart, l’any 1939 es traslladà a viure a Veneçuela, on durant alguns anys féu classes a la facultat d’arquitectura de la Universidad Central La seva obra, des dels primers treballs en paper, assaja la conversió de plans en volums i cerca un sistema de línies paralleles en dibuixos i escultures ambientals L’any 1959 residí durant un any als Estats Units El 1962 realitzà la primera experiència d’integració d’una de les seves obres en espais arquitectònics Realitza sistemes estructurals en tires de ferro que, a partir de les línies, generen polígons i políedres que…