Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cannabàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per tres espècies de plantes herbàcies, grans herbes o lianes dioiques; pròpies del regne holàrtic, bé que, conreades, es troben també en àrees temperades d’Austràlia i d’Amèrica del Sud.
Presenten fulles estipulades alternes o oposades Les flors són pentàmeres, les masculines disposades en panícules, i les femenines, en espiguetes curtes de dues a sis flors El cànem Cannabis sativa i el llúpol o espàrgol Humulus lupulus en són les espècies més importants
biglumat | biglumada
Botànica
Dit de les espiguetes de les gramínies que tenen dues glumes, com és el cas general.
cua de guilla
Cua de guilla
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia espontània, de la família de les gramínies, d’espigues dretes i espiguetes pubescents com les tiges, les fulles i els peduncles.
cerrell
Botànica
Planta cespitosa, de la família de les gramínies, de fulles planes i espiguetes aïllades amb una aresta dorsal, que es fa en els erms mediterranis meridionals.
cutàndia
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les gramínies, robusta, de tija poc flexible rematada amb una panícula de petites espiguetes quasi linears, pròpia de les dunes litorals.
castanyola
Botànica
Jónçara de la família de les ciperàcies, de rizoma serpentejant, inflat a trossos en tubercles negrosos, tija erecta de 20 a 40 cm, fulles llargues i linears i flors agrupades en espiguetes de color rogenc.
Viu abundantment com a mala herba a la regió mediterrània en hortes, jardins, etc, de sòl profund, on creix amb tanta vitalitat que es fa difícil d’erradicar-la
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes…
belluguet
Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
citronel·la
Botànica
Farmàcia
Planta perenne de la família de les gramínies, originària del sud de l’Àsia, que fa fins a 2 m d’alçària, de fulles llargues i estretes d’un color rogenc a la base, i d’inflorescències organitzades en panícules de 15 a 30 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre raïms espiciformes laterals d’uns 10 mm de llarg.
Hom n’extreu un oli essencial amb olor de llimona usat en perfumeria i com a repellent d’insectes