Resultats de la cerca

Les espores es fan en esporangiòfors a l’extremitat de tiges fèrtils Aparegueren en el Devonià, es desenvoluparen molt en el Carbonífer i actualment resten reduïts a l’ordre de les equisetals Són classificats en els ordres de les esfenofillals, de les protoarticulatals i de les equisetals

Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits

Es caracteritzaven per les fulles, generalment lliures, i pels verticils d’esporangiòfors alternats amb verticils de fulles estèrils que portaven macrosporangis monospòrics a la part inferior de l’estròbil, i microsporangis polispòrics a la part superior El gènere més important és Calamites , del qual hom ha trobat notables fòssils a la conca carbonífera d’Ogassa Ripollès

Les tiges fèrtils d’algunes espècies no són fotosintetitzadores i difereixen de les tiges vegetatives Els esporangis són a la cara inferior d’esporangiòfors verticillats en un estròbil terminal compacte Les espores van acompanyades d’elàters Els gametòfits són petits i verds, amb arquegonis i anteridis, i els espermatozoides són mòbils L’únic gènere de la família és Equisetum , la cua de cavall Equisetàcies més destacades Equisetum sp cua de cavall , equiset, herba estanyera, trencanua Equisetum hiemale aspreta Equisetum ramosissimum trompera d'aigua