Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
lump
Mineralogia i petrografia
Terme que, en les roques sedimentàries carbonatades, designa un gra compost i lobulat.
Pot ésser constituït per agregació o per floculació de dos pellets o més, per òolits, per esquelets o fragments d’esquelets d’animals inferiors o d’algues calcàries, o bé per l’arrencada, mitjançant un corrent d’aigua, d’una làmina de llot calcari més o menys endurit
braquilofosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids saurolophins del Campanià mitjà dels actuals estats de Montana (EUA) i Alberta (Canadà).
Es caracteritzen per presentar una cresta plana formada pel nassal, en forma de pala, que es projecta posteriorment sobre el crani S’han recuperat esquelets gairebé sencers que inclouen impressions i motllos naturals de pell i altres teixits tous
Sant Sebastià dels Gorgs
Poble
Jaciment arqueològic
Poble (211 m alt.) del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), al N del terme, vora el límit amb el de Subirats, a l’esquerra de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs (termenal entre ambdós municipis, que davalla del massís de Garraf i és tributària de la riera de Lavernó).
L’església parroquial és la de l’antic monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Celebra la festa major el segon diumenge d’agost, per Sant Salvador El juliol del 2021 s’anuncià la descoberta d’un gran jaciment ibèric i romà a la zona de Cal Bou Entre les troballes hi ha una necròpolis romana, on es conserven diversos esquelets, nou sitges, més de set àmfores i nombrosos fragments de vaixella
trepostomats
Paleontologia
Ordre de briozous paleozoics que formen esquelets a vegades enormes (uns 60 cm).
La forma de la colònia varia molt, i són les petites estructures individuals les que caracteritzen una espècie, en particular els septes, diafragmes i diversos tipus de porus
jaciment ibèric de la Penya del Moro
Oppidum laietà, situat en l’elevació homònima de la serra de Collserola, al terme municipal de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
La construcció del poblat s’explica pels contactes comercials mantinguts pels pobladors de la zona amb els fenicis i els púnics Presenta dues fases de poblament amb una cronologia global que abasta els segles VI-IV aC Una part de les cases foren excavades parcialment a la roca mare i els murs foren aixecats amb pedra i fang En el subsol d’algunes d’aquestes cases s’han trobat ofrenes votives i esquelets de fetus humans El jaciment ha estat objecte d’excavacions arqueològiques des del 1972 De les troballes, en destaca una inscripció ibèrica en bronze segle IV aC
Theo Jansen
Escultura
Art
Artista i escultor cinètic holandès.
Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars…
acantina
Anatomia animal
Protistologia
Substància orgànica, anàloga a la quitina, que forma les espines o esquelets dels radiolaris.
Qustol
Necròpolis reial i nobiliària de la Baixa Núbia (324-565) actualment coberta pel llac Nasser, uns 37 km al N de Wadi Halfa i a la vora dreta del Nil.
Descoberta i excavada per Walter B Emery 1931-34, és integrada per més de vint-i-dues tombes que, juntament amb les de Ballana, a l’altra banda del Nil, pertanyen al grup X de Núbia Hom en desconeix la capital Construïdes amb maó i pedra amb sostre de volta, dins una fossa de 5 m de fondària, sovint amb un cert nombre de cambres, eren recobertes amb terra fins a formar enormes túmuls fins a 53 m de diàmetre i 10 d’altura, a Qustol, i 77 i 12 m, a Ballana L’aixovar hi era ric i variat armes, arnès treballat, encensers, taules, llums de bronze, etc, al costat d’un gran nombre d’…
mont Carmel
Muntanya
Muntanya d’Israel, al maḥoz de Haifa, al costat de la ciutat de Haifa, de la qual protegeix el port (650 m).
Actualment forma part de la zona residencial de Haifa És l’emplaçament de nombroses coves amb jaciments d’època paleolítica que han proporcionat interessants indústries lítiques cova de Maghārat al-Tabūn La cova Maghārat al Skhūl proporcionà, dins un nivell mosterià, una sèrie d’importants restes antropològiques esquelets del mont Carmel mixtes, entre l’home de Neandertal i el sapiens , les quals constitueixen una fita important per a l’estudi de l’evolució humana Des de molt antic fou seu del culte a Baal Fou escenari de la discussió entre Elies i els sacerdots de Baal narrada…
Proterozoic
Geologia
Terme com més va més usat per a significar la part més moderna del Criptozoic o Precambrià.
Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia…