Descoberta i excavada per Walter B. Emery (1931-34), és integrada per més de vint-i-dues tombes que, juntament amb les de Ballana, a l’altra banda del Nil, pertanyen al grup X de Núbia. Hom en desconeix la capital. Construïdes amb maó i pedra amb sostre de volta, dins una fossa de 5 m de fondària, sovint amb un cert nombre de cambres, eren recobertes amb terra fins a formar enormes túmuls (fins a 53 m de diàmetre i 10 d’altura, a Qustol, i 77 i 12 m, a Ballana). L’aixovar hi era ric i variat (armes, arnès treballat, encensers, taules, llums de bronze, etc), al costat d’un gran nombre d’esquelets d’animals (cavalls, camells, ases, gossos i bens) i de persones (esclaus, guardians i palafreners), sacrificats en benefici del rei, pràctica ja coneguda en el meroític de Núbia.