Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
amansir-se
Esdevenir mansuet, deixar d’ésser feroç, esquerp, etc.
daina
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, més petit que el cérvol, puix que a penes arriba al metre d’alçada i als 85 kg de pes, i del qual també es distingeix per les banyes, que són cilíndriques a la base i en forma de pala a l’extremitat.
La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a…
amansir
Domar el caràcter violent, esquerp (d’una persona), fer-la tornar tractable, raonable.
la Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en un esquerp sector del prebètic intern valencià.
Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme és ocupada…
Toribio Reoyo
Història
Política
Dirigent socialista.
Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —de la qual…
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’…
amansir
Llevar (a un animal) la seva qualitat de feroç o d’esquerp, un estat d’indocilitat, d’enfuriment, etc.
valls de Pego
Subcomarca de la Marina Alta, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia.
Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una…
Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…
,
l’Argentera

L’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…