Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
estès
Indústria tèxtil
Llargada de l’ordit que va des del pinte fins al catxapit de darrere.
Simon Estes
Música
Baix nord-americà.
Després d’estudiar medicina a la Universitat d’Iowa, estudià cant a Nova York i a Europa El 1965 guanyà el concurs internacional de Munic i el 1966 el concurs Čajkovskij de Moscou Fou contractat per les òperes de Berlín i Roma i, a la tornada als EUA, debutà el 1976 al Metropolitan de Nova York Des del 1972 manté una estreta relació amb el Festival de Bayreuth, on triomfà amb els grans personatges wagnerians, especialment Amfortas, a Parsifal , i L’holandès errant , títol que ha cantat en tots els grans teatres del món Al Liceu ha cantat diverses òperes de Wagner i Verdi, i el 2012 aquesta…
modulació d’espectre estès
Modulació digital en què hom aplica una seqüència pseudoaleatòria de bits sobre el senyal modulador o bé sobre el modulador en FSK, el qual varia la seva freqüència d’operació segons la seqüència aplicada.
Procedent dels mètodes usats durant la Segona Guerra Mundial per a protegir els senyals de radar de les interferències provocades, aquesta modulació, a costa d’ocupar una banda de transmissió molt més ampla del que és normal, dóna una gran immunitat a les interferències, fa menor el consum d’energia de l’emissor i, en particular, permet que diversos emissors comparteixin el mateix espectre freqüencial És la base del multiplexatge CDMA
val
Economia
Dret mercantil
Document estès a favor d’una persona on hom fa constar l’obligació que contreu, el qui signa, de pagar una determinada quantitat dins el termini fixat.
Ha d’ésser estès a l’ordre i ha de procedir d’una operació comercial altrament, és considerat una promesa de pagament i és sotmès a la legislació civil
Llibertat de comerç
Història
Concepte econòmic i comercial, sorgit a l’Europa del segle XVII i estès principalment al llarg del XVIII.
Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França Als Països Catalans, l’èxit assolit pels comerciants anglesos i, sobretot, holandesos en la violació sistemàtica del mercat exclusiu de Castella a les seves colònies d’Amèrica fou observat ja el 1643 per Josep de Fontanella durant la seva estada a la Haia, i fou propugnat com el mitjà que podia dur a la recuperació econòmica de Catalunya L’aspiració dels catalans a la llibertat de comerç…
la Pobla de Massaluca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, estès a la dreta del Matarranya.
Situació i presentació El municipi de la Pobla de Massaluca, de 43,40 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i el Matarranya Marca aquest límit septentrional primer el curs del Matarranya —plenament afectat per la cua del pantà de Riba-roja i que desaigua ací a l’Ebre— i després, en la llargada d’un km, el mateix Ebre, també afectat pel pantà la Pobla de Massaluca és l’únic municipi de Terra Alta en contacte amb aquest riu El municipi limita al N amb els termes de Faió Matarranya i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre i a l’W amb el…
Perafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Tarragonès, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…
Mislata
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta de l’antic llit del Túria (que ha estat modernament desplaçat al sud-oest del poble), a l’oest de la ciutat de València.
El terreny és pla, de caràcter alluvial, i és ocupat en bona part per l’edificació o pel nou curs del riu L’escàs terreny conreat 39 ha el 1985 és tot d’horta patates, hortalisses i blat de moro regada per la séquia de Mislata, la de Quart i la de Favara, i és dedicat a les hortalisses en règim intensiu La indústria 2166 treballadors el 1978 compta nombroses empreses 162, en general mitjanes o petites 116 tenen menys de 10 actius i només 4 ultrapassen el centenar i molt diversificades hi destaca el subsector de la fusta i del moble 28 fàbriques i 544 treballadors, el d’alimentació 31 empreses…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina