Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
EV-DO
Electrònica i informàtica
Estàndard per a la transmissió sense fils de dades mitjançant senyals radioelèctrics.
Normalment s’utilitza per a proporcionar accés de banda ampla a internet a usuaris de telefonia mòbil Ha estat estandarditzat pel consorci del 3GPP2 com a part de la família d’estàndards CDMA2000 i ha estat adoptat per molts servidors de telefonia mòbil arreu del món L’EV-DO utilitza tècniques de multiplexació basades tant en l’accés múltiple per divisió de codi CDMA com també en l’accés múltiple per divisió en temps TDMA, per així maximitzar la velocitat de transmissió tant de l’usuari com del conjunt del sistema
General Purpose Interface Bus
Estàndard de comunicacions emprat per a interconnectar instrumentació electrònica entre si i amb ordenadors personals.
També és conegut com a bus IEEE-488, després de l’estandardització que en féu l’IEEE El bus GPIB permet controlar de forma remota des d’un ordinador personal els instruments i prendre mesures El connector que es fa servir té 24 potes, i en les seves últimes versions arriba a permetre velocitats de transmissió de fins a 8 Mbyte/s Aquesta velocitat és baixa comparada amb la que es pot aconseguir amb interfases tipus USB o Ethernet, però tot i això està estandarditzat des de fa temps que la major part dels instruments de mesura de qualitat disposin d’interfase GPIB
Kenny Clarke
Música
Nom amb que és conegut el bateria de jazz nord-americà Kenneth Spearman Clarke.
Estudià diversos instruments a l’escola i debutà com a bateria a la seva ciutat natal El 1936 marxà a Nova York i treballà a les orquestres d’Edgar Hayes, Teddy Hill i Dizzy Gillespie, i formà part del trio de Thelonious Monk i del Modern Jazz Quartet Participà en les jam-sessions del club Minton’s amb els pares del bop , i es convertí en un dels creadors del nou estil i el bateria més evolutiu de l’època, tot obrint les portes de la bateria moderna Començà a utilitzar plats de diàmetre més gran i a carregar sobre ells la funció rítmica principal, procediment que quedà estandarditzat Els anys…
,
casset digital
Electrònica i informàtica
Sistema portàtil d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Introduït per Sony el 1987, fou el primer sistema d’aquestes característiques d’una qualitat equivalent a l’estàndard del disc compacte Originalment n'aparegueren dues famílies, els S-DAT i els R-DAT, però, a la fi, el sistema estandarditzat per a ús portàtil, domèstic i professional, fou el R-DAT1, que, per raons comercials, fa servir dues freqüències de mostreig diferents, una de 48 kHz en l’enregistrament i una altra de 44,1 kHz en la lectura de cintes comercials, i que en tots dos casos quantifica linealment cada mostra amb 16 bits Les dimensions de la casset són 73 × 54 × 10…
enregistrament digital
Electroacústica
Sistema d’enregistrament de so consistent a enregistrar senyals elèctrics codificats digitalment, provinents de la conversió de senyals elèctrics analògics, produïts per micròfons o d’altres captadors electroacústics, en senyals digitals mitjançant un circuit convertidor analògic-digital.
Aquests enregistraments són fets, primer de tot, sobre cintes magnètiques després poden ésser passats a discs compactes o, mitjançant una conversió inversa digital-analògica, a discs convencionals especialment dissenyats Els avantatges d’aquests sistemes d’enregistrament envers els convencionals són més relació senyal-soroll, menys distorsió i possibilitat de manipular els senyals sense degradació els senyals es poden copiar, retardar, mesclar, etc, tot mantenint-ne sempre la qualitat de so original La codificació dóna com a resultat bé un canal de sortida en sèrie, bé una sortida en parallel…
SCTP
Protocol de transport estandarditzat per la IETF, alternatiu als protocols UDP i TCP, i que en combina els avantatges.
Inicialment concebut per a transportar missatges de senyalització telefònica SS7 a xarxes IP per a l’establiment i control de trucades, se n'ha suggerit l’ús per a altres propòsits com el transport de senyalització SIP o el de mesures de tràfic Malgrat els seus avantatges, el seu ús és encara minoritari
BGP
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic exterior, estandarditzat per la Internet Engineering Task Force (IETF), amb què els encaminadors (routers) dels sistemes autònoms d’internet s’intercanvien informació sobre prefixos de xarxa per a mantenir-ne la connectivitat.
Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya dels anomenats atributs, que donen…