Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
extraregional
Geobotànica
Dit de les associacions vegetals que s’estenen per regions diferents.
ambulacre
Anatomia animal
Tentacle propi dels equinoderms, amb funció sensorial i respiratòria principalment.
Presenta a vegades una ventosa terminal, adhesiva i protràctil, que serveix per a la captura de l’aliment i per a la locomoció A la base dels ambulacres hi ha unes ampulles, que, en contreure's, els fan sortir enfora per uns porus ambulacrals, situats a les plaques ambulacrals En les estrelles de mar i en les ofiüres, els ambulacres són disposats en cinc sèries paralleles que s’estenen per la cara inferior dels braços en les garotes i en les holotúries, les cinc sèries s’estenen, longitudinalment o radial, des de la boca fins a l’anus Els ambulacres formen part de l’…
llengües mixezoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per les tribus mixes, amb llur subtribu popoloca, i pels zoques i llurs tribus i subtribus.
Tots aquests pobles s’estenen pels estats mexicans d’Oaxaca, Chiapas, Tabasco i Veracruz
Fruška
Muntanya
Muntanyes de Vojvodina, Sèrbia.
S'estenen d’oest a est per la vora dreta del Danubi Altitud màxima 539 m Jaciments de carbó a Vrdnik, Cerevic i Beočin
barra
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit de sorra, grava o còdols, submergit o emergit, format per material detrític originat per l’erosió de la costa o el desguàs d’un riu, que s’acumula en desembocadures, badies, estrets o platges, per efecte de la deriva litoral, dels corrents marins, marees i onatge.
Generalment, s’estenen de forma parallela a la costa, adoptant configuracions variades alfac, cordó litoral, fletxa litoral, restinga, tómbol Permanents o migratòries, són un enuig i un perill per a la navegació
turons Txecomoravians
Conjunt de relleus que constitueixen el vorell sud-oriental de Bohèmia i la separen de la conca de Brno (Moràvia).
Són formats per materials antics granit i s’estenen en direcció NE-SW, amb una longitud de 150 km i una altitud màxima que no supera els 850 m Són coberts de boscs
cercopitec
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de 35 a 70 cm de longitud, amb les extremitats posteriors una mica més llargues que les anteriors.
La cua és llarga, i les callositats isquiàtiques, petites i separades per una zona pilosa Son frugívors i menen una vida arborícola Viuen en grups familiars poc nombrosos, i s’estenen per tot el continent africà
Miró d’Hostoles
Història
Magnat comtal i senyor del castell d’Hostoles (Garrotxa).
Fou marmessor del comte Ramon Borrell 1017 Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenen fins el 1034 Li succeí el seu fill Enees d’Hostoles
ciàtica
Patologia humana
Síndrome neurològica que apareix a conseqüència del sofriment del nervi ciàtic.
Es caracteritza per dolor i alteracions de la motricitat, de la sensibilitat i dels reflexos en el territori innervat per aquest nervi El dolor apareix a la regió lumbar i es propaga vers la part posterior de la cuixa, el buit popliti, la cama i el peu El 95% de les ciàtiques apareixen a conseqüència de la compressió soferta per les arrels nervioses a llur sortida de la columna vertebral L'hèrnia discal és la causa de compressió més freqüent altres causes, menys freqüents, són les anomalies òssies de la regió lumbo-sacra, les artrosis, els tumors metastàtics o primitius, les malalties de…
àrea disjunta
Biologia
Àrea formada per diverses parts separades entre elles per extensions considerables de terres on el tàxon no existeix.
Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina