Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
estola
Cristianisme
Distintiu litúrgic (corresponent a l’antic orarium) que el bisbe, el sacerdot i el diaca porten penjat al coll.
orari
Cristianisme
Ornament litúrgic, distintiu dels diaques orientals, semblant a una llarga faixa col·locada diversament entre les espatlles i les puntes de la qual davallen, per davant i per darrere, fins a terra.
Correspon a l’estola dels sacerdots i diaques llatins
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al s V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques s VII-VIII sobre el manteniment dels antics…
Narcís
Cristianisme
Suposat bisbe i màrtir, venerat a Girona.
És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem s III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del s X fins al començament del s XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri, amb tres punyalades, mentre celebrava la missa…
Joan de Torrelles i López de Gurrea
Història
Noble.
Senyor de Castellet Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb 1406, i tingué altres béns a Aragó Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella 1423 El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona 1457 No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l…
maniple
Cristianisme
Insígnia o ornament litúrgic (semblant a l’estola, però de mides més reduïdes) que portaven el sotsdiaca, el diaca i el celebrant, a l’avantbraç esquerre, durant la celebració de la missa.
Era una derivació de l’antiga mappula , espècie de mocador que duien els cònsols romans amb el qual feien el senyal per a començar un acte
superhumeral
Cristianisme
Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per sostenir la patena.
La Vulgata traduí amb aquest terme l'efod del summe sacerdot hebreu
Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…
Girona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…