Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Fèlix Sagau i Dalmau
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Medallista.
Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic…
Vicenç Cuyàs i Borés

Vicenç Cuyàs
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva…
La Revista

Portada del primer número de La Revista (15 de maig de 1915)
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal literària (semestral des del 1927), publicada a Barcelona (1915-36) i fundada i dirigida per Josep Maria López-Picó.
En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich…
Plan de desarrollo económico y social
Economia
Instrument de planificació, de caràcter indicatiu, vigent a l’Estat espanyol des del 1964 al 1976.
Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera…
la Vall de Laguar
Municipi
Municipi de la Marina Alta, enmig dels contraforts orientals de les serres prebètiques valencianes.
La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb aigua de peu…
Cassen
Teatre
Cinematografia
Actor i humorista.
Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…
,
Maria Teresa Vernet i Real
Literatura catalana
Novel·lista, narradora, poeta i traductora.
Feu estudis de literatura, música i filosofia Collaborà a Art Novell , D’Ací i d’Allà , La Veu de Catalunya , La Revista i L’Avi Munné , entre d’altres, amb poemes, contes, proses, fragments de novella i traduccions Obtingué premis en diversos certàmens i concursos literaris És autora de novelles de caràcter psicològic, protagonitzades sobretot per personatges femenins, les quals reflecteixen un discurs recurrent en el feminisme català de l’època la importància de l’educació i de la cultura a fi de garantir la independència econòmica, moral i intellectual de la dona El dualisme amor passional…
,
Alicia Alonso

Alicia Alonso amb Pedro Simón (1998)
Casa de América (CC BY-NC-ND 2.0)
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina i coreògrafa cubana Alicia Ernestina de la Caridad del Cobre Martínez y del Hoyo.
Formada a l’Havana, el 1937 es traslladà a Nova York amb el ballarí Fernando Alonso, amb qui es casà l’any següent i del qual es divorcià el 1975, bé que en conservà el cognom com a nom artístic Aquest any entrà a la School of American Ballet i debutà a la comèdia musical Great Lady També el 1938 s’incorporà a l’American Ballet Caravan de George Balanchine , amb el qual estrenà, entre d’altres, Undertown i Theme & Variations El 1940 passà a l’American Ballet Theater, on romangué cinc anys i sobresortí com a primera ballarina en Giselle i Carmen , i posteriorment hi actuà com a ballarina…
certamen
Literatura
Concurs sobre matèria intel·lectual amb premis per als concursants guanyadors.
Als Països Catalans la tradició dels certàmens literaris arrenca de la baixa edat mitjana els dos organismes principals promotors, l’escola poètica de Tolosa Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa 1324-1484 i el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, creat pel rei Joan I el 1393, els donaren un gran prestigi i acceptació les poesies concursants s’havien d’adaptar a les regles de la gaia ciència, i de bon començament llur tema era principalment amorós Des de la fi del segle XV, els certàmens poètics prengueren, però, un caràcter religiós, i el nucli promotor més important fou el…