Resultats de la cerca

Entusiasta de Goethe i fundador de l' antroposofia , actualitzà la tradició magicoastrològica renaixentista amb elements romanticopanteistes, nietzscheans i haeckelians Elaborà un conjunt de normes per a assegurar la immortalitat de les parts més elevades etèria, astral i espiritual de l’ànima

Consisteix en el tractament d’halogenurs d’alquil o d’aril amb sodi en solució etèria La reacció té interès preparatiu quan els radicals R 1 i R 2 són iguals En el cas contrari, s’obtenen mescles de productes d’acord amb totes les combinacions possibles R 1 -R 1 , R 1 -R 2 , R 2 -R 2 Per aquest fet, el seu ús és actualment gairebé obsolet, i ha estat substituïda per reaccions selectives d’acoblament mitjançant l’ús de diversos reactius organometàllics, entre els quals cal esmentar els de liti, magnesi i coure

Originària, segurament, de l’antiga Gallaecia , hom n'ha proposat també un origen aquità Probablement era de família benestant i formava part d’una comunitat Coneguda també per Etèria o Sílvia , l’únic manuscrit conservat s XI, incomplet, fou trobat a Arezzo el 1884 Té un inestimable valor filològic el llatí hi és molt evolucionat, geogràfic i litúrgic És la font més important de l’antiga litúrgia de Jerusalem i les seves indicacions són corroborades i completades pel Leccionari Armeni s V N'hi ha una traducció catalana, de SJaneras, dins la Fundació Bernat Metge 1986

És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter Hom l’obté per acció dels àlcalis sobre la clorhidrina propilènica i per oxidació del propè Gaudeix d’una gran importància industrial i és emprat en la preparació del propilenglicol, de polièters, tensioactius i detergents i com a intermediari de síntesi

Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor Dels…

Es formà a l’acadèmia de Joaquim Torres i Canosa Membre del Cercle de Sant Lluc El 1907 presentà una caricatura aquarellada a l’Exposició Internacional de Barcelona, i l’any següent féu a les Galeries Dalmau una exposició de dibuixos caricaturescs que foren detectats amb interès per Eugeni d’Ors El 1910 i el 1911 collaborà a Papitu , amb dibuixos abarrocats, de traç finíssim i expressiu decadentisme, signats amb una complexa rúbrica sense lletres El 1917 participà en l’exposició d’artistes francòfils de can Dalmau, on el 1920 i el 1925 féu importants exposicions individuals El 1923 participà…

És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…

Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…

És emprat en la indústria dels plàstics com a monòmer per a l’obtenció del poli Clorur de vinil i de les resines viníliques que en deriven

Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes