Resultats de la cerca

És autor d’estudis importants sobre les periostitis hemorràgiques i el dèficit de vitamina C en els infants o escorbut infantil, conegut també amb el nom de malaltia de Barlow

Creà l’escola atomística i d’ell derivà, per mitjà del seu deixeble Temisó, l’escola metòdica Defensà idees mecanicistes sobre les malalties, en oposició a les teories humorals dels seguidors d’Hipòcrates

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren pares de Teresa…

És important la descripció que féu del meteorit que caigué prop del monestir de Sixena el 17 de novembre de 1773

Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…

Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon

Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430