Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
braçal
Peça de l’esfigmomanòmetre que envolta el membre explorat.
Manāslu
Àsia El massís del Manaslu, a l’Himàlaia
© Fototeca.cat
Cim
Cim de l’Himàlaia (8 128 m).
Fou explorat per primera vegada el 1956 per una expedició japonesa
Kavīr
Desert
Part septentrional del desert de l’Iran.
Situat a l’E de Teheran, és salí, pràcticament inhabitable i en gran part no explorat
golf d’Amundsen
Golf marí
Golf del Canadà, a l’Àrtida americana (400 km de longitud), obert a l’W a la mar de Beaufort i voltat per l’illa de Banks al N, l’illa Victòria a l’E i els Territoris del Nord-oest al S.
Fou explorat per primera vegada per l’expedició de Roald Amundsen de l’any 1903 al 1906
mar d’Amundsen
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, propera a la costa de l’Antàrtida, entre els meridians de l’illa Thurston i el cap Dart.
És plena d’espesses banquises, que fins ara han fet impossible l’aproximació a la zona costanera El 1929 fou explorat per Nils Larsen, que li posà el nom
illa de Banks
Illa
Illa de l’arxipèlag àrtic, situada a la mar de Beaufort, a l’oest de l’illa Victòria.
Pertany administrativament al Territori del Nord-oest, Canadà Fou descoberta el 1851 per Robert Mac Clure, i l’interior de l’illa fou explorat per Stefánsson del 1914 al 1917
Nova Sibèria
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Àrtic, que separa les mars de Laptev i de Sibèria Oriental i que forma part de Iacútia.
Format pels arxipèlags d’Anjou i de L’akhov i per altres illes, fou explorat en part el 1770 per B L’akhov Cobert de tundra, hi ha estacions meteorològiques i hom hi caça la guineu blanca
Al-Kufra
Divisió administrativa
Regió del S de la Cirenaica, que constitueix un baladiyyā
de Líbia.
La capital és Al-Kufra Altiplà amb molts oasis Et-Tag fou seu principal dels senussis fins el 1931, que amb tot el territori passà a Itàlia, fins a la Segona Guerra Mundial No fou, però, intensament explorat fins el 1957, a la recerca de petroli i gas natural
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Los Villares
Poblat ibèric del terme municipal de Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel).
Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada S'hi han trobat indicis d’una producció vinícola important S'identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica