Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
nyàmera
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
carolina

Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
pollancre

Pollancre
Bradenwilkerson (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, de fins a 30 m d’alt, de capçada irregular, de borrons glabres i enganxosos, de fulles ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, de flors en aments i de fruits en càpsula.
Es fa en riberes, a una gran part d’Europa El pollancre gavatx varietat italica , de capçada fastigiada, és extensament conreat
permanganat
Química
Qualsevol sal de l’àcid permangànic.
Els permanganats presenten caràcter oxidant, i els dels metalls alcalins són extensament emprats en anàlisi química permanganimetria i en síntesi orgànica i inorgànica permanganat de potassi
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània
tetrabromoetà , 1,1,2,2-
Química
Líquid groguenc, miscible en alcohol i èter i immiscible amb aigua, que té una densitat de 2,9656, bull a 244°C i es congela a 0,6°C.
Hom l’obté per tractament de l’acetilè amb brom i posterior rectificació És extensament emprat com a medi fluid en la separació de minerals per flotació i com a solvent de greixos, olis i ceres
arbre del pa
Arbre del pa
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de 12 a 18 m d’alçada, de fulles sempre verdes, profundament lobulades, i fruits comestibles de la mida d’un meló, coberts de punxes, de color groc fosc i amb polpa groga i fibrosa, rica en glúcids.
És originari de la península de Malaca i de les illes de la Sonda, però avui és extensament conreat a les regions intertropicals, ensems amb A Heterophyllus , espècie molt pròxima, també anomenada popularment arbre del pa
pinastre
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 40 m d’alçària, de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, de fulles aparellades, llargues de 10 a 20 cm, rígides i punxants, i de pinyes ovatocòniques, amb les apòfisis romboidals i prominents.
És propi de l’Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a algunes muntanyes valencianes
tetracloroetà , 1,1,2,2-
Química
Líquid incolor, d’olor clorofòrmica, corrosiu i tòxic, miscible amb alcohol i èter i poc miscible amb aigua, que té una densitat d’1,5953 i bull a 146°C.
Hom l’obté per tractament de l’acetilè amb clor i posterior rectificació És extensament emprat com a solvent, desgreixant de metalls, agent desnaturalitzant de l’etanol i en síntesi orgànica A causa de la seva toxicitat, ha estat substituït en moltes de les seves aplicacions pel tricloroetilè
Citania de Briteiros
Poblat de la cultura dels castres
, a la comarca portuguesa de Guimarães.
Començat a excavar per Martins Sarmento l’any 1875, és el poblat d’aquesta cultura més extensament excavat i més ben conegut Voltat per un cercle de tres muralles, és un conjunt de cases circulars o ellíptiques D’època preromana ss III-II aC, subsistí durant el període romà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina