Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
José Leite de Vasconcelos
Etnografia
Filologia
Filòleg i etnògraf portuguès.
Preocupat pels orígens del seu país, conreà aspectes extralingüístics Religiões da Lusitânia 1897-1913, Etnografia Portuguesa 1933-42, Tradiçoes populares de Portugal 1882 Són encara fonamentals Esquisse d’une dialectologie portugaise 1901 i, sobretot, Lições de Filologia Portuguesa 1911, punt de partença de la filologia moderna al seu país
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec
nom apel·latiu
Lingüística i sociolingüística
Nom que hom aplica a tots els objectes que formen una classe, gènere.
La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la…
diafàsic | diafàsica
Lingüística i sociolingüística
Relatiu a la varietat d’una llengua segons els elements extralingüístics (lloc, tema, interlocutor).
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…
context situacional
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a context lingüístic, conjunt d’elements extralingüístics que envolten la producció i la recepció d’un text.
gramàtica general
Gramàtica
Gramàtica que, fonamentada en una base lògica, ja des de la filosofia grega, pretén de formular uns principis universals extralingüístics vàlids per a totes les llengües (Grammaire générale et raisonnée).