Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
undecilenat
Farmàcia
Química
Qualsevol sal de l’àcid undecilènic.
En farmàcia, és emprat l’undecilenat de zinc, que és una substància que es presenta en forma de pólvores blanques molt fines, insolubles en aigua i en alcohol és un fungicida emprat en les dermatosis fúngiques superficials en forma de pols al 20%
amfotericina
Farmàcia
Química
Antibiòtic antifúngic poliènic
d’ampli espectre produït per fermentació de soques de Streptomyces nodosus
.
Fou aïllat i purificat per Gold l’any 1956 És insoluble en aigua i inestable a 37°C És emprada en la teràpia d’infeccions fúngiques que produeixen micosis sistèmiques, excepte Candida tropicalis i algunes soques d' Aspergillus , i no és activa contra bacteris, protozous o virus Administrada per via oral és molt absorbida biodisponibilitat
procimidona
Química
Agronomia
Compost químic que pertany al grup de les carboximides i que actua com a fungicida d’aplicació foliar per via sistèmica i per contacte.
D’ampli espectre d’acció, té caràcter preventiu i curatiu És autoritzat en un gran nombre de conreus herbacis i llenyosos i és especialment eficaç contra botritis i altres podridures fúngiques Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
nistatina
Farmàcia
Antibiòtic antifúngic produït per fermentació de soques de Streptomyces noursei
.
Fou aïllat per ELHazen i els seus collaboradors el 1950 Es presenta en forma de pólvores microcristallines, d’un color groc clar, insolubles en els dissolvents orgànics habituals i solubles en l’alcohol metílic D’estructura poc definida, presenta un espectre d’absorció a l’ultraviolat característic d’un tetràedre conjugat És molt emprada en la teràpia d’una gran varietat d’infeccions fúngiques activa contra les colònies de Candida i Aspergillus , és inactiva contra els bacteris En medicina, la nistatina és administrada per via bucal, i és emprada també en pólvores en aplicacions…
oïdi
Nom donat a altres malalties fúngiques de les plantes de conreu produïdes per erisifàcies.
fungicida
Farmàcia
Agronomia
Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya
fitopatologia

Roure infectat pel fong Armillaria
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Fitopatologia
Ciència que estudia les malalties de les plantes.
Les causes o els agents de malaltia poden ésser virus, paràsits vegetals bacteris, fongs o plantes superiors, agents animals nematodes, molluscs, artròpodes i vertebrats o també factors ambientals climàtics edàfics, productes tòxics, etc Generalment la fitopatologia restringeix el seu camp a les malalties causades per virus, per paràsits vegetals, per nematodes i per factors ambientals, i deixa per a l’entomologia i la zoologia aplicades les malalties causades per artròpodes, per molluscs i per vertebrats Empíricament, les malalties de les plantes han estat conegudes des de temps immemorial,…
cladosporiosi
Fitopatologia
Denominació genèrica d’un grup de malalties fúngiques produïdes per fongs del gènere Cladosporium
com ara C. fulvum
, que ataca el tomàquet, C. cucumerinum
, que afecta el meló i el cogombre, C. pisicolum
, que ataca el pèsol i C. carpophilum
, que afecta el préssec.
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de llavors capaces de produir gèrmens normals…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…