Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació. El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins. Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricel·lulars amb cloroplasts i amb parets cel·lulars cel·lulòsiques. Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs. Les cèl·lules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofil·la, presenten característicament una paret cel·lular cel·lulòsica, vacúol sovint molt grossos, i cloroplast, orgànuls on té lloc la fotosíntesi. Segons el grau de complexitat morfològica, hom distingeix en les plantes tres nivells principals d’organització: els protòfits, els tal·lòfits i els cormòfits. El cas més simple és el de les plantes unicel·lulars o protòfits, les quals a vegades s’ajunten en colònies o en filaments, però sense perdre llur individualitat. Un grau més elevat d’organització presenta el tal·lus, on les cèl·lules són unides, però sense constituir teixits diversificats. El cas de més complexitat és el del corm, on les cèl·lules formen teixits diversos teixit vegetal i on s’arriba a un grau important d’especialització (teixits assimiladors, conductors, de sosteniment, protectors, etc.). Les primeres plantes aparegueren a la mar, i encara actualment la majoria dels grups d’algues són eminentment marins. La conquesta de la terra per les plantes pressuposà l’aparició de sistemes conductors i de teixits especialitzats, la reducció progressiva del gametòfit i la creació de sistemes de fecundació deslligats de l’aigua. Hom no coneix a la perfecció l’evolució de les plantes, però sí les línies generals evolutives i l’evolució concreta d’alguns grups. La classificació de les plantes té com a base l'espècie, unitat morfològica i genètica. Dins l’espècie hom distingeix subespècies, varietats i formes. Les principals unitats taxonòmiques per damunt de l’espècie són el gènere, la família, l’ordre, la classe i la divisió.
Hi ha molts sistemes de classificació, però els moderns són filogenètics, és a dir, tenen en compte les relacions evolutives. El nombre d’espècies vegetals és d’aproximadament 425.000.
Les plantes més elementals són els bacteris i les esquizofícies o cianofícies constitueixen un grup vegetal important i peculiar, que consta de més de 100.000 espècies. Són organismes eucariòtics i heterotròfics, unicel·lulars o pluricel·lulars, amb parets cel·lulars de polisacàrids o de quitina, i que presenten cicles biològics sovint complexos, amb fases reproductores sexuals i asexuals. Comprenen els mixomicets, considerats també protozous, els ficomicets, els ascomicets, els basidiomicets i els deuteromicets.
Les algues són organismes eucariòtics i autotròfics de vida aquàtica. Comprenen formes unicel·lulars i pluricel·lulars, i sovint presenten alternança de generacions. Ultra la clorofil·la, solen tenir altres pigments. Les criptofícies i les dinoflagel·lades són unicel·lulars i biflagel·lades.
Les bacil·lariofícies o diatomees, les crisofícies i les xantofícies són unicel·lulars i posseeixen ficoxantina. Les feofícies o algues brunes són pluricel·lulars, tenen ficoxantina i en certs casos llur tal·lus és complex i quasi diferenciat en teixits. Les rodofícies o algues vermelles són pluricel·lulars i presenten ficobilines i midó de florídies. Les euglenofícies són unicel·lulars i uniflagel·lades, i posseeixen paramil com a substància de reserva. Les clorofícies, les zigofícies i les carofícies són algues verdes sovint pluricel·lulars.
Els líquens són organismes simbiòtics formats per la unió de fongs (principalment ascomicets) i d’algues (cianofícies i clorofícies unicel·lulars).
Els embriòfits són plantes verdes predominantment terrestres, i comprenen els briòfits, els pteridòfits i els espermatòfits. Els briòfits presenten alternança de generacions, amb predomini del gametòfit. Inclouen els antocerotòpsids, les hepàtiques i les molses.
Les plantes vasculars o traqueòfits tenen típicament arrel, tija i fulles amb sistemes conductors, i presenten alternança de generacions, amb predomini de l’esporòfit. Els pteridòfits són plantes vasculars que es reprodueixen per espores. Inclouen els psilofitòpsids, els licopodiòpsids, els esfenòpsids i els filicòpsids.
Els espermatòfits o antòfits són plantes vasculars que es reprodueixen per llavors i que generalment tenen flors. Comprenen les gimnospermes, amb llavors sense embolcall carpel·lar, i les angiospermes, amb llavors embolcades per un pericarpi procedent d’un carpel i amb els gametòfits molt reduïts. Les gimnospermes constitueixen un grup complex i heterogeni, que comprèn els pteridospermòpsids, els cicadòpsids, els cordaïtòpsids, els ginkgòpsids, les coníferes i els gnetòpsids.
Les angiospermes són les plantes més comunes actualment, amb unes 250.000 espècies; en gran part són entomòfiles i en llur evolució han tingut un paper primordial els insectes. Hom les subdivideix en dicotiledònies, amb llavors de dos cotilèdons, amb fulles pinnatinèrvies, amb flors generalment tetràmeres o pentàmeres, amb arrel principal i amb creixement secundari, i en monocotiledònies, amb llavors d’un sol cotilèdon, amb fulles paral·lelinèrvies, amb flors trímeres, amb arrel fasciculada i sense creixement secundari.
Respecte a la totalitat de les plantes, i emprant una terminologia usual bé que impròpia, hom anomena criptògamesles plantes sense flors, i espermatòfits les plantes amb flors.
La importància de les plantes en la biosfera és capital. Els éssers vius depenen en últim terme de l’energia solar, la qual només pot ésser captada per les plantes mitjançant el procés de la fotosíntesi. Les plantes autotròfiques ecològicament són productores, i es troben a la base de les cadenes alimentàries. Els organismes heterotròfics ecològicament són consumidors i depenen directament o mediatament de les plantes autotròfiques. D’altra banda, hi ha unes altres plantes (una gran part dels fongs i dels bacteris) que ecològicament són descomponedores i possibiliten la descomposició de les substàncies orgàniques, raó per la qual són imprescindibles en la biosfera.
La ciència que estudia les plantes és la botànica.