Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
colzera
Militar
Defensa del cúbit, dita també guarda de colze
, metàl·lica en l’arnès blanc.
Quan era fabricada d’una forma que recorda la cresta del gall era anomenada gallardet
decussis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de la República romana d’un valor de deu asos trientals i un pes de quaranta unces, de bronze, encunyada cap al 300 aC.
Portava a l’anvers l’efígie de Roma i, al revers, la proa d’una nau Per la seva grandària, era fabricada pel sistema de fusió
refinadora
Química
Màquina emprada en les indústries de pintures que permet d’obtenir una massa molt fina i íntima.
La massa fabricada passa per un joc de corrons, dotats de moviment de rotació i cadascun d’una velocitat superior a l’anterior, i és treta de l’últim corró amb un llevador
caixa flotant
Construcció i obres públiques
Element de formigó, hexaèdric i amb cèl·lules interiors, emprat per a la construcció de dics portuaris.
És fabricada en una factoria portuària especial, habitualment mitjançant encofrats lliscants, i després transportada per flotació fins a la seva destinació, on és enfonsada per l’ompliment de les cèllules amb aigua i finalment amb formigó o terres
pelfa
Indústria tèxtil
Teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, però de pèl més llarg, el qual augmenta la brillantor del teixit, atès que en ajeure’s reflecteix la llum.
És fabricada en teler de barretes de ferro o, més freqüentment, en telers de doble peça, emprant un lligat que subjecti bé els fils de pèl La superfície pot presentar dibuixos obtinguts per estampació, gofrat o mitjançant el lligat La pelfa és emprada especialment en tapisseria
blonda
Indústria tèxtil
Teixit molt clar, de malles i contorns complicats, que és obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants, generalment de seda, manualment (amb ganxet o boixets) o mecànicament (en telers especials).
La seva fabricació començà a França, on era coneguda amb el nom de blonde , perquè era fabricada amb seda crua de color ros La producció de blonda als Països Catalans és documentada des del s XVI els principals centres productors foren Barcelona, Palma Mallorca i les comarques del Maresme i del Penedès
raió alginat
Indústria tèxtil
Fibra polimèrica d’origen proteic fabricada a partir d’algues.
moneda obsidional
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada i, per tant, aïllada i impossibilitada de rebre els proveïments i les ajudes normals de l’exterior.
Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros…