Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol…
tinta d’impremta
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta emprada en les arts gràfiques.
Les tintes d’impremta, de les quals hi ha diversos tipus diferents, són especialment adequades a cadascun dels procediments d’impressió En general, les tintes emprades en les premses cilíndriques són molt més fluides que les emprades en les premses planes, i les emprades en litografia i en òfset són molt més espesses que les que hom utilitza en tipografia Les emprades en rotogravat, fetes a base d’alcohol i de dammar, s’assequen per evaporació del vehicle, mentre que les emprades en les rotatives d’impressió de diaris, fabricades a base d’hidrocarburs i àdhuc d’aigua, s’assequen…
tresor d’Aliseda
Jaciment arqueològic
Conjunt de joies d’or, dels s. VII-VI aC, trobat per atzar al poble d’Aliseda (Extremadura), ara al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
D’estil fenici-xipriota, molts especialistes suposen que foren fabricades a Tartessos
tresor d’El Carambolo
Conjunt de joies d’or (Museo Arqueológico de Sevilla), trobades el 1958 al Cerro del Carambolo, als afores de Sevilla, on posteriorment ha estat excavat, en part, un poblat tartessi d’entorn dels s. VII-VI aC.
Les joies, d’estil orientalitzant fenicioxipriota, semblen fabricades a la regió vers el s VI aC
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
Ratingen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, entre el Rin i el Ruhr.
Consta d’un nucli antic església parroquial romanicogòtica i de barris industrials, on són fabricades màquines eines per a les indústries de la conca del Ruhr
bala dumdum
Militar
Bala explosiva de fusell, de plom recobert d’acer i amb dues estries encreuades a la punta, la qual, en el moment de l’impacte, projecta el plom dins el cos on penetra i produeix ferides amb esqueixament.
Aquestes bales foren fabricades per primera vegada a Dumdum Bengala Occidental, Índia pels anglesos La Segona Conferència Internacional de la Haia 1899 en prohibí l’ús
xarxa
Indústria tèxtil
Teixit de les xarxes de pescar, fabricat amb torçal de cotó o amb fil d’abacà, de cànem, de lli o, modernament, de niló.
Les xarxes de fil prim i malles regulars solen ésser fetes a màquina, amb telers especials, mentre que les destinades a xarxes o arts d’arrossegament, especialment els seus elements més gruixuts, continuen essent fabricades a mà
Sabina
Cristianisme
Suposada màrtir romana (o antioquena).
Les seves actes foren possiblement fabricades per explicar el titulus Sabinae —més tard titulus Sanctae Sabinae — de la basílica del mont Aventí a Roma, conegut ja al segle V La seva festa se celebra el 29 d’agost
llàntia
Electrònica i informàtica
Llum constituït per un dipòsit on va un líquid combustible (generalment oli) i una metxa, immergida en el líquid, amb un cap que en ressurt, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.
Actualment en desús com a aparell d’illuminació, encara és emprat en esglésies, criptes, etc En l’antiguitat, les llànties eren de terra cuita amb relleus a la part superior les paleocristianes hi portaven figurat un crismó Posteriorment foren fabricades de metall