Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cel·lulosa, en alguns casos gairebé pura (cotó), però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies (hemicel·lulosa, lignina, etc). Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes. Les fibres animals, de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs mol·luscs. Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals, com l’amiant o la fibra de vidre. Les fibres artificials i les fibres sintètiques són obtingudes per extrusió, en el procés de filatura, del polímer corresponent. Malgrat que en aquest procés hom obté un filament continu, sovint el talla en fragments de llargada semblant a la de les fibres naturals i obté, així, una fibra que pot ésser filada pels mètodes normals de filatura. Els darrers anys es va estenent el nom de tèxtils químics per a referir-se tant a les fibres artificials (fibres químiques obtingudes de polímers naturals) com a les sintètiques (fibres químiques obtingudes de polímers sintètics). I tant les unes com les altres poden ésser de filament continu (o de fibra llarga) i discontínues.
Les fibres artificials foren introduïdes, el 1889, a França, per H. de Chardonnet, el qual obtingué un fil a partir d’una solució molt viscosa de nitrocel·lulosa. Cap als volts del 1920, les fibres artificials de base cel·lulòsica havien assolit ja una gran importància, i el 1930 la producció mundial arribà a 100000 t. Les fibres artificials foren introduïdes a la Península Ibèrica per Barcelona, el 1906, en formar-se la Societat Espanyola de Seda Viscosa; però fins el 1926 no se n'inicià la producció industrial, amb la SAFA (Societat Anònima de Fibres Artificials), a Blanes (Selva); el 1928 s’establí al Prat de Llobregat La Seda de Barcelona. El 1948 les Indústries d’Acetat de Cel·lulosa SA (INACSA) establiren una factoria a la Batllòria (Vallès Oriental), que, amb la SAFA i Fibracolor, de Tordera, formen l’eix de la vall de la Tordera. Com a fruit del programa d’investigació iniciat el 1927 per l’empresa Du Pont de Nemours, el 1940 aparegué al mercat la primera fibra tèxtil sintètica, el niló. A partir d’aleshores, l’ús de les fibres sintètiques s’estengué ràpidament, gràcies a la facilitat d’obtenció i a la gran varietat de llurs propietats. En general, les diverses fibres poden ésser reconegudes per mitjà d’un examen microscòpic que mostri l’estructura morfològica de cadascuna i la forma externa de la fibra. Les fibres sintètiques foren introduïdes a la Península Ibèrica per la SAFA (1955), i aviat foren emprades també per La Seda de Barcelona (amb centres a Alcalá de Henares i al Prat de Llobregat), que n'ha assolit gairebé el control a l’estat espanyol.
Les característiques físiques més importants de les fibres són la llargada i el gruix, la resistència a la tracció, l’allargament en la ruptura, l’elasticitat, el color, la brillantor i la uniformitat. Entre les propietats químiques, les més importants són la higroscòpia, el poder aïllant de la calor i el comportament davant els agents químics. El decenni 1970-80 s’ha caracteritzat per un estancament de la producció de fibres artificials i per l’expansió indeturable de les sintètiques. La producció mundial de raió i de fibrana (fibres artificials) supera els 3 milions de t (1983). La producció de l’estat espanyol, de 42000 t (1983), es localitza principalment als Països Catalans. La producció mundial de fibres sintètiques supera els 11 milions de t (1983). La producció a l’estat espanyol, en ràpid increment els darrers anys, és d’unes 244 000 t (1983). A diferència de les fibres naturals i dels mateixos teixits, els tèxtils químics incideixen relativament poc en els mercats internacionals. En el conjunt mundial, dos fets caracteritzen la indústria de les fibres artificials i sintètiques: la intervenció de grans grups de la indústria química internacional i la formació de poderoses concentracions financeres, que exerceixen un control com més va més accentuat sobre aquest sector. Als Països Catalans, les empreses es concentren entre els deltes del Llobregat i de la Tordera, i penetren terra endins, fins al Cardener, i també entre el Palància i el riu d’Alcoi, amb una certa concentració a l’Horta.
Fibres d'origen natural
| fibres vegetals | |||
| fibres del fruit o de la llavor | cotó | fibra unicel·lular de la llavor de diverses espècies de Gossypium | |
| capoc | fibra unicel·lular de l’interior de la càpsula del fruit de les bombacàcies | ||
| asclèpies | fibra unicel·lular de la llavor de les asclepiadàcies i apocinàcies. Seda vegetal | ||
| coco | fascicles de fibres del fruit de Cocos nucifera | ||
| fibres de la tija | lli | fascicles de fibres de la tija de Linum usitatissimum | |
| cànem | fascicles de fibres de la tija de Cannabis sativa | ||
| jute | fascicles de fibres de la tija de Corchorus capsularis o de Corchorus olitorius | ||
| sunn (cànem indi) | fascicles de fibres de la tija de Cannabis sativa varietat indica | ||
| kenaf (cànem de Guinea) | fascicles de fibres de la tija d'Hibiscus cannabinus | ||
| urena | fascicles de fibres de la tija d'Urena lobata | ||
| rosella (malva espinosa) | fascicles de fibres de la tija d'Hibiscus sabdariffa | ||
| rami | cèl·lules isolades de la tija de Boehmeria nivea | ||
| fibres de la fulla | sisal | fascicles de fibres de les fulles d'Agave sisaliana | |
| henequén | fascicles de fibres de les fulles d'Agave fourcroydes o d'Agave letonae | ||
| pita | fascicles de fibres de les fulles d'Agave americana | ||
| abacà (cànem de Manila) | fascicles de fibres del pecíol de les dulles de Musa textilis | ||
| fique (fibra de Maurici) | fascicles de fibres de les fulles de Furcraea gigantea | ||
| formi (lli de Nova Zelanda) | fascicles de fibres de les fulles de Phormium tenax | ||
| espart (alfa) | fascicles de fibres de les fulles de Stipa tenacissima | ||
| fibres animals | |||
| llana i pèl | llana | pèl del diverses races d’ovelles domèstiques (Ovis aries) | |
| pèl de cabra | moher | pèl de la cabra d’angora (Capra hircus varietat angorensis) | |
| caixmir | pèl de la cabra de caixmir (Capra hircus varietat laniger) | ||
| tibet | pèl de la cabra tibetana (Capra hircus varietat tibetana) | ||
| pèl de llebre | pèl de la llebre (Lepus timidus) | ||
| pèl de conill | pèl de conill | pèl de conill domèstic i del conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) | |
| llana d'angora | pèl de conill d’angora (Oryctolagus cuniculus varietat angorensis) | ||
| pèl de camèlids americans | alpaca | pèl de l’alpaca (paco) (Lama pacos) | |
| llama | pèl de la llama (Lama lama) | ||
| vicunya | pèl de la vicunya (Lama vicugna) | ||
| guanac | pèl del guanac (Lama guanacoe) | ||
| pèl de camell | pèl llarg i dur (cerra) i pèl fi i llanós del camell (Camelus bactrianus) i del dromedari (Camelus dromedarius) | ||
| pèl de cavall | pèl de la crinera i de la cua del cavall. Crin (Equus caballus) | ||
| pèl de bou | pèl de bou domèstic (Bos taurus) | ||
| sedes | seda | filament del capoll del cuc de seda (Bombyx mori) | |
| tussà, seda salvatge o seda silvestre | filament del capoll de diverses espècies Antheraea (A. mylitta, A. perny i A. yamamai) | ||
| fibres minerals | |||
| amiant | fibra fiable de natura cristal·lina, procedent de la serpentina i de l’hornblenda | ||
Fibres químiques de polímers naturals
| grup | classe de fibra | obtenció | ||
| procediment o origen | nom genèric | |||
| de matèries vegetals | ||||
| de base cel·lulòsica | filaments químics, fibres tallades químiques i altres productes | nitrat | nitrat | fibra fabricada a partir de la nitrocel·luslosa (en desús) |
| coure | cupro | fibra fabricada a partir del procedeiment per l’òxid de coure amoniacal (Bemberg, raió al caoure, raió cupro, raió cuproamoniacal) | ||
| viscosa | viscosa | fibra fabricada a partir del xantogenat de cel·lulosa (Fibrana, raió de viscosa, viscosilla) | ||
| acetat | acetat | fibra fabricada a partir de l’acetat de cel·lulosa (Celafibre, Celafil, Celaspun, Forton, raió acetat) | ||
| acetat saponificat | acetat saponificat | fibra fabricada a partir de l’acetat de cel·lulosa saponificada posteriorment (Celcos, Fortisan) | ||
| triacetat | triacetat | fibra fabricada a partir de l’acetat de cel·lulosa (Arnel, Triaceta, Triafel, Tricel, Trilan) | ||
| tires de paper i de cel·lulosa | paper a la sosa, paper al sulfit | paper | tires estretes de paper tallat, algunes evgades plegat, amb les quals hom fabrica fils plans o rodons | |
| cel·lulosa | tires de pasta humida amb les quals hom fabrica fils rodons | |||
| d’àcid algínic | àcid algínic | alginats | fibres fabricades a artir de composts de l’àcid algínic (Alginate) | |
| de cautxú i làtex | goma | goma | fibres fabricades a partir del làtex d'Hevea brasiliensis per extrusió (secció circular) o tallats de fulles de cautxú (secció quadrada) | |
| d’albumínies vegetals | albúmina dels grans de soja | albúminies | fibres fabricades a partir de la glicinina del gra de soja (seda de soja) | |
| albúmina del blat de moro | fibres fabricades a partir de la zeïna del blat de moro (Vicara) | |||
| albúmina dels cacauets | fibres fabricades a partir de l’adreïna dels cacauets (Ardil) | |||
| de matèries animals | ||||
| d’albúmines animals | caseïna | fibres fabricades a partir de la caseïna de la llet (Fibrolane, Lactofil, Lanital, Tiolan) | ||
Fibres químiques de polímers sintètics
| grup | classe de fibra | obtenció | |
| procediment o origen | nom genèric | ||
| productes de policondensació | poliester | poliester | fibres de polímers obtinguts per esferificació d’àcids dicarboxílics, glicols o altres alcohols (Dacron, Enkalene, tergal, Teriber, Terital, Terlenka, Terylene, Trevira) |
| poliamida | poliamida | fibres de polímers obtinguts per policondensació de diamines amb àcids dicarboxílics o per polimerització amb un sistema cíclic de 7 àtoms de carboni, com a mínim, que contingui un grup carbamídic (Cantrece, Dayan, Delfion, Enkalon, Forlion, Grilon, Helion, Lilion, niló, Ortalion, Perlon, Rilsan) | |
| productes de polimerització | polivinil | polivinil | fibres de polímers obtinguts per polimerització de cadenes rectilínies de composts de vinil |
| alcohol polivinílic (vinal) | fibres de polímers obtinguts per polimerització de cadenes rectilínies de composts de vinil amb, almenys, un 85% en pes d’alcohol vinílic o actetat vinílic (Iwakuni, Jodin, Synthofil, Yeranite) | ||
| polivinilbenzè (estirè) | fibres de polímers obtinguts per polimerització de cadenes rectilínies de composts de vinil amb, almenys, un 85% d’estirè | ||
| policlorur de vinil | fibres de polímers obtinguts per polimerització de cadenes rectilínies de composts de vinil amb, almenys, un 85% de pes de clorur de vinilidè (Saran, Boltaflexx, Clorene, Geon) | ||
| poliacrilonitril (polivinilcianur) | fibres de polímers obtinguts per polimerització de cadenes rectílinies de composts de vinil o de polivinil clorat posteriorment (Acrilan, Courtelle, Crilenka, draló, Leacryl, orló, Zefran) | ||
| polivinilidè | clorur de polivinildè | fibres de polímers obtinguts per polimerització de cadenes rectilínies de composts de vinil amb, almenys, un 85% en pes de clorur de vinildè (Sarab, Boltaflex, Clorene, Geon) | |
| polivinilidenecianur | fibres de polímers obtinguts per polimerització de cadenes rectilínies de composts de vinil amb, almenys, un 85% en pes de vinildenecianur | ||
| polivinil i polivinilidè | copolímers | fibres fabricades per copolimerització de cmposts de vinil i de vinilidè (els prinicpals components, en proporció inferior al 85% en pes, amb excepció del clorus de polivinilidè) (Dynel, Furlon, Sanrio, Teklan, Vinyon) | |
| poliolefines | olefines (polietilè poliopropilè) | fibres fabricades a partir de polímers obtinguts per polimerització de les ɑ-olefines (polieetilens: Polythene, Talon, Velon LP; poliopropilens: HeraclonMeraklon, Moplen) | |
| polifluoretilè | fluioretilè | fibres fabricades a partir de polímers obtinguts per polimerització del fluoretilè (Fluor, Fluorlon, tefló) | |
| productes de poliaddició | poliuretà | uretà | fibres fabricades a partir de pólímers obtinguts per polimerització de diisocianats i glicols (Enkaswing, licra) |
| espàndex | fibres fabricades a partir de polímers obtinguts per poliaddició de diisocianats i glicols amb, almenys, el 85% en pes d’un uretà segmentat (Spandelle, Spandex) | ||
| d’altres productes | cautxús sintètics | butadiè | fibres fabricades a partir del butadiè |