Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
faixaire
Persona que fabrica faixes o que en ven.
jaló
Construcció i obres públiques
Geografia
Pal que és clavat a terra per a marcar una alineació provisional o una direcció.
Els jalons fan dos metres d’alçada i són pintats amb faixes vermelles i blanques alternades per fer-los més visibles
faixa
Heràldica
Peça fonamental que travessa horitzontalment el camper, normalment al centre d’un escut, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
Aquesta amplària disminueix en augmentar-ne el nombre si són més de quatre faixes, és la meitat de la faixa normal i s’anomenen cintes cinta
lluert
Ictiologia
Peix de l’ordre dels mictofiformes, de la família dels aulòpids, que ateny uns 40 cm, amb el cos allargat, el cap gros i fort i els ulls ben desenvolupats.
La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
banderola
Geografia
Pal emprat per a assenyalar punts determinats d’un terreny en el moment d’amidar-lo, de marcar-hi un emplaçament, un límit.
Té uns cinc pams de llargada, és de secció poligonal i pintat amb faixes de colors Porta una petita bandera de colors fixada al seu extrem per a distingir-lo quan hom l’ha d’observar a una gran distància
enherbament
Agronomia
Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada.
L’enherbament pot ésser total, quan hom cobreix tot el terreny, o en faixes, quan hom cobreix solament els bancals entre els arbres Aquesta tècnica pot millorar el contingut en matèries orgàniques i el color de la fruita, i afavorir el desenvolupament de les arrels
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els seccionals i…