Resultats de la cerca

Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…

Estudià a Llotja amb Josep Flaugier Durant la guerra del Francès s’establí a Vilanova i la Geltrú, on decorà mansions de patricis Havent tornat a Barcelona, la societat d’accionistes del Teatre Principal li confià la direcció de les decoracions i maquinària del local, per al qual també pintà el teló Durant l’epidèmia de febre groga 1821 es refugià a Manlleu Osona i pintà decoracions per al teatre de Torelló Hom el considera un dels impulsors del neoclassicisme plàstic a Catalunya, però el seu conegut paisatge Pastoral Museu d’Art Modern de Barcelona té encara força reminiscències rococós Fou…

Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que retornà a…

Obrí estudi a Granollers el 1914 i el 1918 a Barcelona Assolí un gran prestigi com a retratista els anys trenta Com a autor de fotografies de creació, és un excellent testimoni del pictorialisme Treballs seus foren publicats a Art de la Llum i a Arte Fotográfico

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau…

Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció , de sardanes i del drama líric Lo safraner 1908 Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró

D’ideologia carlina, fou redactor del setmanari humorístic  Lo Mestre Titas 1897-1900, fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves, i dirigí El Norte  1910, de Girona, El Correo Leridano 1910-13, de Lleida, i la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista, publicat per l’entitat Joventut Carlista, de Lleida Mestre de professió, collaborà a  Gerunda Revista catòlica de educación Juntament amb la Joventut Carlista foren expulsats de la Comunió Tradicionalista, per ser considerats mellistes Als anys 20 formà part del Cercle Social Tradicionalista de…

Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica Entre altres treballs, publicà un notable Tratado de ginecología 1903-06 Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1897-98 i 1902-04, de l’Acadèmia de Medicina 1914 i de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1911-16, i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista…

Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de  Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el seu fill…