Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Egbert de Wessex
Història
Rei de Wessex (802-839), aconseguí de reunir els regnes anglosaxons sota la seva supremacia, després de llargues guerres.
Bé que a la fi del seu regnat Mèrcia recuperà la independència i Egbert hagué de fer cara a les incursions escandinaves, posà les bases de l’hegemonia posterior de Wessex sobre els altres regnes anglosaxons
Juan de Zúñiga-Avellaneda y de Bazán
Història
Comte consort de Miranda del Castañar i primer duc de Peñaranda de Duero (1608).
Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien ferincursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
Història
Quart marquès de Vilafranca do Bierzo per mort sense successió (1569) del seu germà Fadrique.
Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a…
Jesús Mosterín de las Heras
Antropologia
Filòsof
Llicenciat a la Universidad Complutense de Madrid i doctorat a la Universitat de Barcelona, feu estudis postdoctorals a Alemanya, i s’especialitzà en lògica matemàtica a l’Institut für Mathematische Logik und Grundlagenforschung de la Universitat de Münster, als Estats Units i a França Catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat de Barcelona, fou un dels introductors d’aquestes branques de la filosofia a l’Estat espanyol, amb obres com Lógica de primer orden 1976, Teoría axiomática de conjuntos 1971, Conceptos y teorías en la ciencia 1984 i Diccionario de Lógica y…
regne de Wessex
Història
Un dels territoris de l’Anglaterra anglosaxona, els reis del qual arribaren a assolir la sobirania damunt tot el país.
Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei…
King Crimson
Música
Grup de rock format a Anglaterra l’any 1969, al voltant de Robert Fripp.
Fou reconegut per la crítica i el públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock, rock progressiu o rock innovador, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron —un sintetitzador primitiu—, fou l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part Més d'una dotzena de músics passaren per la formació, els primers dels quals foren Adrian Belew guitarra, Tony Levin baix i Bill Bruford bateria El 1969, publicà In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat…
Patrice Chéreau
Música
Director de teatre i de cinema francès.
Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…
sassànida
Història
Membre d’una dinastia persa, originària de Fārs, que substituí la dels arsàcides en l’imperi Persa des del 224 fins al 651.
Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina