Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Juan Fernández-Manrique de Lara y Pimentel
Història
Tercer marquès d’Aguilar de Campoo, comte de Castañeda, chanciller major de Castella, caçador major de Carles V i ambaixador seu a Roma.
Fou lloctinent de Catalunya 1543-53
marquesat d’Aguilar de Campoo
Història
Títol de Castella concedit pels Reis Catòlics, el 1484, a Garci Fernández Manrique de Lara.
La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan FernándezManrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo
lloctinent general
Història
Del segle XV al XVIII, oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.
Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…