Resultats de la cerca

Educat a Eton, residí a Londres des del 1724 començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great ‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730, contra Robert Walpole L’establiment de la censura prèvia per al teatre 1737 l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis Edità The Champion 1739-41, contra Walpole, i el 1741, la seva primera novella, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews 1742 El 1743 publicà un volum de miscellània amb poemes i assaigs Journey…

Obtingué el premi del Salon de París del 1824 Fou president de la Societat d’Aquarellistes 1831-55 És un dels millors pintors de l’escola paisatgística anglesa, i s’especialitzà preferentment en la pintura de marines

Professor a Chicago, el seu pensament s’inscriu dins l’escola neopositivista Intentà de donar a les ciències socials una base científica, destacà la importància del mètode matemàtic i estudià els fenòmens socials mitjançant la determinació dels coeficients de correlació que hi ha entre ells És autor de Social Exchange 1923 i The Social Efects of Aviation 1946

Net de Thomas Henry Huxley i germà, per part de pare, de l’escriptor Aldous Huxley i de Julian Sorell Huxley, es graduà 1938 i es doctorà 1941 a Cambridge Collaborà amb Alan Lloyd Hodgkin en l’estudi dels impulsos nerviosos i de la bomba de sodi de la membrana de la cèllula nerviosa Del 1960 al 1983 fou professor al University College de Londres Membre de la Royal Society des del 1955, en fou el president 1980-85 El 1963 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Alan Lloyd Hodgkin i John Carew Eccles El 1974 fou nomenat cavaller de l’orde de l’Imperi Britànic i el 1983 rebé l’orde…

Obres seves són The Jealous Wife 1761, adaptació de Tom Jones , de Henry Fielding, i The Clandestine Marriage 1764, en collaboració amb David Garrick Domenico Cimarosa posà música a la seva versió italiana Il matrimonio segreto , 1792

Coneixedor de Richardson i Fielding, és el novellista de la burgesia de Porto, formada en la cultura britànica Uma família inglesa , 1868 La major part de la seva obra, però, és d’inspiració camperola As pupilas do senhor reitor , 1867 A morgadinha dos Canaviais , 1868 Conreà el teatre i la poesia Poesias , 1873-74

Crític amable en la tradició de Fielding i Dickens, conreà la novella, com The Good Companions 1929, Lost Empires 1965, Found, Lost, Found 1976 el teatre, amb peces molt conegudes Time and Conways 1937, An Inspector Calls 1946 i altres l’assaig Literature and the Western Man 1961 i Man and Time 1965 Cal esmentar també el seu llibre de viatges A Visit to New Zealand 1974

Fou funcionari britànic a Nigèria fins el 1920, que s’establí a Oxford El 1932 publicà la primera novella, Aissa Saved ‘Aissa salvada’ L’influïren Dickens, Fielding i Defoe El 1939 publicà la seva millor novella de tema africà, Mister Johnson El 1941 inicià una trilogia integrada per Herself Surprised ‘Sorpresa ella mateixa’, 1941, To be a Pilgrim ‘Ésser un pelegrí’, 1942 i The Horse's Mouth ‘La boca del cavall’, 1944 Componen una segona trilogia Prisoner of Grace ‘Presoner de la gràcia’, 1952, Except the Lord ‘Llevat del Senyor’, 1953 i Not Honour More ‘Sense honor’, 1955 Fou…

Fill d’un eclesiàstic, estudià teologia i inicià la carrera de medicina a Edimburg El 1759 fundà el periòdic The Bee i collaborà en The Public Ledger , on publicà Chinese Letters 1762, que, amb el títol de The Citizen of the World , fou reimpresa més tard The Traveller 1764, extens poema filosòfic, recull els records dels seus viatges per França, Alemanya, Itàlia i Suïssa 1755-56 Aquests viatges influïren també The Vicar of Wakefield 1766, novella que ofereix un retrat de la vida familiar i que hom pot relacionar amb la novellística de Richardson, Fielding, Sterne i Smollet La…

De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de Quintus…