Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
antienzim
Bioquímica
Substància inhibidora dels enzims, d’acció directa i específica, que es troba normalment o patològicament en els líquids biològics i els teixits orgànics inhibició enzimàtica
).
Els antienzims són relacionats estretament, tant químicament com fisiològicament, amb les antivitamines i les antihormones
euriarqueotes
Biologia
Grup de procariotes pertanyents al domini archaea, amb categoria taxonòmica de regne.
El regne dels euriarqueotes és format per espècies fisiològicament diverses, majoritàriament extremòfiles, com per exemple hipertermòfiles i halòfiles
enèrgide
Biologia
Conjunt format per un nucli cel·lular i el citoplasma que és sota la seva influència.
És una unitat definida fisiològicament, no pas morfològicament Un ésser unicellular és polienèrgid quan és plurinucleat, com certs foraminífers És anomenat també protoplast
fibromixoma
Patologia humana
Mixoma en què abunden fibroblasts madurs i teixit connectiu.
La substància mixomatosa només es troba fisiològicament al fetus, per bé que pot aparèixer en un adult Són tumors que afecten pell i ossos No solen produir metàstasis, i el tractament és quirúrgic
placa amiloide
Bioquímica
Acumulació de proteïna beta-amiloide en determinades zones del cervell.
Es forma per digestió de la proteïna amiloide precursora, procés en el qual intervenen determinades proteases implicades en importants rutes de senyalització durant el desenvolupament La formació de plaques amiloides, també anomenades plaques senils, està associada amb la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer Fisiològicament, la proteïna amiloide precursora participa en el tràfic de vesícules a l’axó
Alcmèon de Crotona
Metge grec de l’escola pitagòrica, el més important d’entre els anteriors a Hipòcrates, sobre l’obra del qual té alguna influència.
Intentà de conjugar el raonament filosòfic amb l’observació dels malalts i l’experimentació en els animals Fou un dels primers a valorar la preeminència del cervell sobre el cor com a centre del pensament i les sensacions, i a explicar fisiològicament el son Hom li atribueix el descobriment dels nervis òptics, de les trompes d’Eustaqui i de la distinció entre venes i artèries, que creia que conduïen aire
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
transmissió antídroma
Biologia
Transmissió de l’impuls nerviós en sentit oposat al fisiològicament habitual.
fecunditat
Sociologia
Relació del nombre de naixença amb el de dones en edat fèrtil.
Una dona és fecunda si té fills, i infecunda si no en té, independentment del fet que sigui fisiològicament capacitada per a tenir-ne o no fertilitat Hom estableix normalment la taxa de fecunditat per edats nombre de nascuts de mares d’una edat dividit per totes les dones de la mateixa edat, i, sumades totes les dones fèrtils de 15 a 49 anys, constitueixen una taxa neta per a contraposar a la de natalitat general Hom pot considerar només els naixements femenins, amb la qual cosa hom coneix les possibilitats reproductores futures La fecunditat presenta taxes molt baixes a 15 anys…
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la riquesa de…