Resultats de la cerca

Iniciat en el conreu de la música pel seu avi matern, el flabiolaire Baldomer Pastell l’avi Rau, formà part de diverses cobles, entre les quals l’Antiga Pep, Els Rossinyols, Girona i Els Montgrins L’any 1975 fundà, amb altres músics, la cobla Ciutat de Girona És autor d’una setantena de sardanes i de la suite per a cobla titulada Llegenda del bruel

Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí El 1928 assumí la direcció de la cobla Els Montgrins, de Torroella, en substitució de V Bou Dos anys més tard es traslladà a Barcelona on estudià amb Eduard Toldrà violí i amb Jaume Pahissa composició, mentre desplegava una intensa activitat com a violinista —fou membre de l’Orquestra del Liceu i collaborà amb altres formacions com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona o l’Orquestra de Cambra d’E Casals, entre d’altres— i fou director de la cobla Barcelona Albert Martí Virtuós flabiolaire,…

Deixeble del seu pare, Joaquim Palmada i Butinyà, debutà el 1906 com a flabiolaire de la cobla Els Juncans Escriví les sardanes Cançons muntanyenques i Nova estrella ambdues el 1909, amb les quals es donà a conèixer Posteriorment n'escriví una seixantena, entre les quals sobresurten Gener , Muntanyes de Ceret i Vilanova de la Muga Organitzà els certàmens sardanístics de Banyoles, el decenni del 1921-31

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral…

Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que…

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre  Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…