Resultats de la cerca

El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània

Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic gorilla albí…

Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers

Artus Quellinus el Vell Anvers 1609 — 1668, escultor, fou deixeble de FDuquesnoy a Roma És autor dels frontons, baixos relleus i cariàtides de l’exterior i l’interior del Palau del Dam antic Ajuntament d’Amsterdam, en els quals és evident la influència dels escultors italians, especialment de LBernini Artus Quellinus el Jove Saint-Trond 1625 — Anvers 1700 Escultor, cosí de l’anterior, amb el qual collaborà en la decoració de l’Ajuntament d’Amsterdam La seva obra principal és el combregador de l’església de Saint-Rombaut de Malines Erasmus Quellinus Anvers 1607 — 1678, pintor, germà d’Artus el…

Jan I — Brusselles 1425 treballà al palau episcopal de Lovaina Jan II — Malines 1445, fill de l’anterior, treballà a Sant Pere de Lovaina El seu fill Andries — Malines 1481 començà la torre de Malines Anthonis Malines 1460 — 1512, fill seu, acabà la torre de Malines Rombout Malines 1460 — Anvers 1531, fill d’Anthonis, és autor de Nostra Senyora i Sant Pere d’Anvers i Santa Caterina de Hoosgstraten

A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de Rore i altres…

Comprèn els anàtids i els flamencs

Estudià a Brusselles i guanyà el premi de Roma 1889 Vinculat als corrents modernistes flamencs, estrenà a Anvers l’òpera Prinses Zonneschijn ‘La princesa raig de sol’, 1903, representada al Liceu de Barcelona el 1965 Fundà 1924 la Revue Musicale Belge Deixà altres òperes, poemes simfònics, etc

És un centre pesquer, entorn del qual s’hi han desenvolupat les indústries i la comercialització derivades Les seves platges l’han convertit en una zona típica d’estiueig La construcció més important és la de l’església parroquial de l’Asunció, del s XIII, amb retaules gòtics i flamencs d’interès

El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica