Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Disset Províncies
Història
Denominació de les possessions flamenques de Carles V.
Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines i cinc foren adquirides per l’emperador Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijsel i Groninga-Drenthe La pau d’Anvers 1609 consumà la separació de les set províncies del nord Províncies Unides de les deu dels Països Baixos espanyols
Felip Fulló
Escultura
Escultor establert a Mallorca, probablement d’origen francès.
És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514 S'hi observa una barreja d’influències flamenques i italianes, més concretament florentines Collaborà en aquesta obra l’aragonès Juan de Salas
Alonso de Mudarra
Música
Compositor andalús.
Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques
Denijs Calvaert
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Fontana, des del 1562 restà a Itàlia, on era conegut per Dionisio Fiammingo Treballà a Roma amb Sabatini i Vasari Fundà 1574 una acadèmia a Bolonya Estilísticament conjuminà les tradicions flamenques i el rafaelisme en un particular manierisme, com en La Mare de Déu i Sant Antoni Bolonya i Les noces de Santa Caterina Roma
Georges Rodenbach
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
És un dels més remarcables del moviment simbolista De la seva obra poètica, plena de delicadesa i melangia, cal destacar La jeunesse blanche 1886 i Le miroir du ciel natal 1898 Conreà també la novella, amb magistrals descripcions de l’atmosfera de les petites ciutats flamenques del s XIX, com, per exemple, en Bruges-la-Morte 1892
Guillaume Dombet
Pintura
Pintor i vidrier borgonyó.
Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt
Pol de Mont
Literatura
Escriptor flamenc.
Poeta Loreley , 1882 Idyllen , 1882 Claribella , 1893, fou el teòric i l’impulsor del Moviment del 80, a Flandes accentuava l’individualisme, l’esteticisme i el sensorialisme, i tanmateix no esdevingué el renovador de la literatura en llengua neerlandesa a Flandes per manca de distanciació de la poesia tradicionalista Orador brillant i investigador de folklore, entre el 1896 i el 1927 registrà i publicà una gran quantitat de peces literàries flamenques populars i orals
hansa
Història
Associació mercantil creada per combatre els riscs del gran comerç i per fomentar la protecció mútua dels comerciants.
En destacaren la Hansa de les disset ciutats , associació de comerciants drapers dels Països Baixos i del nord de França ss XIII i XIV, organitzada per controlar els intercanvis amb l’Illa de França i la Xampanya, i la Hansa de Londres , unió de guildes flamenques que des del s XII monopolitzaren el comerç de draps i llana amb Anglaterra Decaigué al s XIV per la competència dels mercaders anglesos i el desenvolupament de la indústria drapera a Anglaterra La més important fou la Hansa teutònica Hansa
Antoni Caba i Casamitjana

Antoni Caba i Casamitjana
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, deixeble de l’escola de Llotja a Barcelona i de Federico de Madrazo a Madrid.
Fou catedràtic 1874 de colorit i composició de l’escola de Llotja, la direcció de la qual exercí del 1887 al 1901 Autor de composicions de tradició romàntica i de decoracions murals Liceu, cases Brusi i Massana de Barcelona, excellí, tanmateix, com a retratista, amb una producció abundosa medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, que evolucionà des de les reviviscències holandeses i flamenques retrat de Carolina Abarca, al Museu d’Art Modern de Barcelona fins a unes etapes demostratives del seu eclecticisme, definides amb els noms de neogrega, sedosa, anecdòtica…
escola de Fontainebleau
Diana caçadora , pintura de l’Escola de Fontainebleau (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística, especialment escultòrica i pictòrica, que es donà a Fontainebleau amb l’arribada d’artistes italians cridats per Francesc I.
La primera escola de Fontainebleau és obra de GBRosso i de FPrimaticcio, dels seus seguidors Ndell’Abate, Pellegrini i Majorici i dels artistes francesos JGoujon, JCousin i ACaron L’estil d’aquesta escola de Fontainebleau és elegant, fred, de cànon allargat, continuador del manierisme italià, però amb influències flamenques i locals La segona escola de Fontainebleau, formada després del 1588, en el regnat d’Enric IV, manca d’una veritable personalitat i és la decadència de l’estil de la primera Els seus artistes principals són TDubreuil d’Anvers, JBunuel de Blois, ADubois d’…