Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Flash
Electrònica i informàtica
Plataforma informàtica que permet el disseny i la creació d’animacions gràfiques vectorials.
Desenvolupada inicialment per FutureSplash, actualment és propietat d’Adobe Systems La versió actual permet afegir a les animacions altres continguts multimèdia
Bonneville Salt Flash
Regió de l’estat d’Utah (EUA).
Flaix FM
Emissora radiofònica catalana creada per Miquel Calçada i Carles Cuní amb el nom de Flash FM.
Començà les emissions l’1 de juny de 1992 És la primera emissora privada dedicada a la radiofórmula que emet íntegrament en català El 9 de setembre de 1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català El 1999 adoptà el nom actual Aquest canvi també afectà el segon canal de l’emissora, Flashback FM, que passà a anomenar-se Ràdio Flaixbac Amb tots dos canals emetent íntegrament en català, inclosa la publicitat, el grup aconseguí ràpidament el lideratge en el seu segment, la radiofórmula, i inicià posteriorment l’…
fogonada
Flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se.
flaix
flaix electrònic
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.
El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el flaix és constant a cada…
mobilització espontània
Sociologia
Acció col·lectiva consistent en la trobada instantània en un lloc d’un grup de persones prèviament convocades per mitjà de les xarxes socials, internet o correu electrònic, amb l’objectiu de manifestar-se amb caràcter polític, reivindicatiu o lúdic i, poc després, dispersar-se.
El caràcter sobtat i el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes convocatòries, i l’autoorganització sense caps visibles n’és també un tret essencial, motiu pel qual han estat qualificats de mobilitzacions espontànies Les primeres flashmobs foren organitzades a Nova York per la publicació Harper’s Magazine el 2003 A Catalunya esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000, com el Flashmob per la Independència que tingué lloc a Barcelona al març del 2012
ActionScript
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació orientat a objectes.
S'utilitza, generalment, en les aplicacions d’animació realitzades en l’entorn del programa Flash Player, desenvolupat inicialment per Macromedia i actualment distribuït per Adobe Systems
Edgar Pierre Jacobs
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
De jove, fou cantant d’òpera i dissenyà escenografies Com a autor d’historietes es donà a conèixer després de la Segona Guerra Mundial, sobretot amb la seva versió de Flash Gordon Creà els personatges Blake et Mortimer , en els quals és palesa la influència d’Hergé, del qual fou collaborador
Alfons Milà i Sagnier
Seu de la Diputació de Barcelona, obra d' Alfons Milà i Sagnier i Frederic de Correa i Ruiz
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues Furest 1974,…
Enric Crous i Vidal
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf i grafista.
Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal