Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Fuster i Bonnín
Pintura
Pintor.
Iniciat dins el realisme acadèmic de Ricard Anckermann, evolucionà cap al vessant burgès i intimista del Modernisme, influït per Rusiñol i Casas Fou medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella 1903 Professional de la pintura, especialment actiu en 1910-20, exposà a Palma on fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Des del 1921, davant el Noucentisme i l’avantguarda ascendent adoptà un luminisme, folkloritzant i paisatgístic
Manuel Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà d' Antonio Machado Ruiz , a París assimilà el simbolisme, que incorporà als seus primers reculls Alma , 1902 Caprichos, 1905 i, més tard, a Phoenix 1936 A Alma, museo y cantares 1907 trencà parcialment amb el simbolisme, emprà un llenguatge més colloquial —tendències accentuades a El mal poema 1909 i Canciones y dedicatorias 1915— i inicià la línia d’andalusisme folkloritzant Cante hondo , 1912 Sevilla y otros poemas , 1920 Escriví teatre en collaboració amb el seu germà Antonio Julianillo Valcárcel 1926, Juan de Mañara 1927 i La Lola se va a los puertos 1929, de caràcter…
Manuel Palau i Boix
Música
Compositor.
Estudià al conservatori de València 1914-18 i a París, amb Charles Köchlin 1824-26, on conegué M Ravel, que l’orientà Professor i director 1925 del conservatori de València, dirigí les bandes de Montcada Horta i de Llíria Membre del Consejo Nacional de Educación Musical 1959, president de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València, dirigí els Cuadernos de música folklórica valenciana i fou crític musical de La Correspondencia , de València Premi nacional de música amb Gongoriana 1927 i amb Atardecer 1945, començà amb un llenguatge folkloritzant,…
felibritge
Literatura
Associació d’escriptors provençals, centrats a Avinyó.
Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials Fins a l’…
ratpenatisme
Tendència folkloritzant i pretesament apolítica, atribuïda als membres de Lo Rat-Penat, i caracteritzada pel fet de desvirtuar les reivindicacions nacionals al País Valencià.