Resultats de la cerca

Emprada com a sedant en foments

El seu efecte varia segons la temperatura d’aplicació i les substàncies que porta en dissolució Amb els foments hom pretén sovint d’obtenir un efecte analgèsic o resolutiu El foment oliós és, de fet, un liniment

Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme Introduí la concepció dels communia , segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants banys calents, sagnies, foments, etc i astringents aigua freda, foscor, herbes diverses, etc Tant els seus Libri periodici com les altres…

L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936 Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual

Assumeix la difícil problemàtica de les cobles, de dinàmica autònoma La presideix Josep Vidalou

L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…