Deixeble d’Asclepíades de Prusa, residí a Roma al temps d’August. Fou el fundador de l’escola metòdica, oposada a l’empírica, la qual proposava la recerca de les causes de la malaltia en el mateix organisme. Introduí la concepció dels communia, segons els quals les malalties poden explicar-se per l’excés o pel defecte de tonicitat i, doncs, per l’astringència o la dilatació dels porus dels teixits; d’aquí que hom distingís entre remeis relaxants (banys calents, sagnies, foments, etc) i astringents (aigua freda, foscor, herbes diverses, etc.). Tant els seus Libri periodici com les altres obres s’han perdut, i la seva doctrina ha estat transmesa pel metge romà Celi Aurelià (segle II).