Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
fondejar
Gastronomia
Cobrir el fons d’un recipient amb llegums, cansalada, verdures, etc, per coure-hi una vianda.
vaixell minador
Transports
Vaixell de superfície especialment equipat, en forma permanent o temporal, per a transportar i fondejar mines.
A aquest propòsit hom destina destructors, creuers, mercants, llanxes ràpides, etc, els quals, mitjançant procediments automàtics, poden fondejar mines defensives davant les bases navals pròpies les mines ofensives són generalment llançades a la deriva o fondejades, enfront de les costes enemigues, des d’avions o de submarins
fondejador
Lloc adient per a fondejar-hi les embarcacions; ancoratge
.
malleta
Transports
Pesca
Cap gruixut de cànem, compost de quatre cordons i una ànima, que serveix per a fondejar una àncora, arrossegar les xarxes en la pesca al bou, etc.
dret d’ancoratge
Història del dret
Imposició municipal que, almenys des del segle XIV, havien de pagar els vaixells per rebre l’autorització de fondejar en els ports i altres llocs habilitats de la costa.
La ciutat de Barcelona cobrava aquesta exacció ja al segle XIV i amb el seu producte es rescabalava de les despeses de l’armament contra els pirates i d’altres enemics del rei havia començat com una imposició transitòria, però amb el temps es feu permanent tenien cura de l’efectivitat de la imposició un mestre portolà, un notari i un racional L’any 1497, Ferran II donà llicència al municipi barceloní per arrendar aquesta imposició tal com ja es feia amb les altres l’agost de 1498, el consell de Barcelona establí les ordinacions i les taxes del dret d’ancoratge Felip V restablí aquesta exacció…
avantport
Geografia
Transports
Espai a redós de la mar que precedeix l’entrada de certs ports on els vaixells poden fondejar esperant-se per entrar a port o bé trobar abric quan fa tempesta.
aparell de gata
Transports
Aparell amb el qual, en els antics velers, era elevada l’àncora quan la cigala arribava a la superfície de l’aigua i hom la tenia així preparada per tal de tornar a fondejar, o bé era trincada al lloc pertinent per tal de sortir a la mar.
De fet, era un aparell reial en el qual el quadernal immòbil havia estat substituït pels ulls que, amb politges de bronze, hi havia a l’extrem exterior de la serviola
Amposta
Vista de la ciutat d’Amposta, situada a la riba dreta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Montsià, situat, en gran part, al delta de l’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…