Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
febre dels fonedors
Patologia humana
Accessos febrils observats en els fonedors de llautó que sobrevenen en unes dates més o menys espaiades.
És atribuïda a intoxicació pels vapors del zinc
fonedor de lletres
Oficis manuals
El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
Els fonedors formaren collegi a València el 1774 a Barcelona, sembla que eren integrats en el gremi dels courers
barra
Història
Peça d’argent d’un pes màxim de 120 marcs en què, segons la legislació d’Índies (s XVI), calia efectuar el transport d’argent d’Amèrica a la península Ibèrica per a facilitar l’exacció de l’impost del cinquè de mines.
Les barres de pes superior a 120 marcs eren confiscades i hom en feia responsables criminals els fonedors Aquestes normes foren confirmades per reial ordre el 1795
fonedor
Història
El qui fabricava peces d’artilleria.
Aquest ofici sorgí al final de l’edat mitjana Als Països Catalans és testimoniat a Perpinyà ja al començament del s XVI la monarquia hispànica disposava de fonedors a sou en els seus establiments, com els de Barcelona o de Màlaga, o bé acordava amb particulars, sovint estrangers, l’ús dels establiments públics per tal de fabricar l’artilleria a un preu convingut
fornall
Art
Forn petit que usen els argenters i fonedors de metalls per a fondre’ls.
Didot
Família francesa d’impressors, gravadors, fonedors, fabricants de paper i llibreters que perfeccionaren l’art tipogràfica als s. XVIII i XIX.
El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva edició del…
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
Os de Balaguer

Castell d’Os de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Os de Balaguer tenia una extensió de 84,5 km 2 abans de l’annexió el 1964 d’una part del terme de Tragó de Noguera, arran de la construcció dels pantans de Canelles i Santa Anna actualment té 136,03 km 2 i ha esdevingut límit amb la Llitera i la Ribagorça Confronta, així, amb els municipis d’Àger NE, les Avellanes i Santalinya E, Castelló de Farfanya S, Algerri SW, Ivars de Noguera W, i amb els termes aragonesos de Valldellou i Camporrells, W, a la Llitera, i d’Estopanyà i Viacamp NW, de la Ribagorça El municipi comprèn, al SE l’enclavament de Gerb,…
acer
La torre Eiffel (1889), construcció d’acer de grans dimensions, obra de l’enginyer francès Alexandre-Gustave Eiffel (1889)
© Corel Professional Photos
Tecnologia
Fonamentalment, mescla de ferro i d’una petita quantitat de carboni.
El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…