Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
fre
Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre…
fre
Indústria tèxtil
Mecanisme aplicat al plegador d’ordit per a donar a aquest últim una tensió regular.
fre
Indústria tèxtil
Mecanisme d’acoblament que transmet, en la selfactina, el moviment a les pues per al despuntatge.
fre
Indústria tèxtil
Mecanisme per a aturar ràpidament el teler mecànic, amb la llançadora totalment dins un calaix, evitant que resti enclosa dins la calada.
fre
Anatomia animal
Sistema d’acoblament de les ales dels lepidòpters.
Consisteix en un en els mascles o més pèls en les femelles de la base de l’ala posterior, que es fixen en el retinacle de l’ala anterior Hom l’anomena també frenulum i els lepidòpters que el posseeixen són anomenats frenats
fre
Anatomia animal
Plec membranós que, a manera de brida, limita els moviments d’un òrgan o d’una part.
fre
Aturador, moderador de les accions, de la passió, etc.
fre
Instrument de ferro al qual hom lliga les regnes i que, posat a la boca dels cavalls, muls, etc, serveix per a subjectar-los i menar-los.
fre de Prony
Fre dinamomètric emprat per a determinar la potència efectiva de motors o de màquines de vapor.
Consisteix en una politja, en la qual és introduït l’arbre motor la politja és premuda per dues mordasses, la inferior de les quals és prolongada, per una banda, per una barra que suporta un contrapès i, per l’altra, per un braç a l’extrem lliure del qual és suspès un plat al qual hom pot collocar pesos Les mordasses són premudes fins que l’arbre gira a la seva velocitat nominal, i aleshores hom posa pesos al plat fins que el braç resta en posició horitzontal La longitud del braç i el pes de les peces posades al plat permeten de determinar la potència efectiva o potència al fre…