Resultats de la cerca

Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada pel caputxí…

De família pagesa i sense cap estudi, el 1851 fundà al seu poble una congregació de germanes de la caritat per tal de servir els malalts, instruir les nenes i ensenyar-los la doctrina El 1890 les seves monges foren incorporades, per decret del bisbe Cervera, a la Congregació de Germanes de la Caritat de Felanitx El 1989 fou beatificada per Joan Pau II

Filla illegítima de Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens De molt jove es traslladà amb el seu pare a Nàpols, on fou educada per caputxines Es casà amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, fill illegítim del rei de Nàpols Vídua, es retirà de nou al convent de caputxines El 1557 anà a la cort de Felip II de Castella, a Valladolid, on li fou confiada l’educació dels prínceps Carles i Joan d’Àustria Fugí de la cort el 1562 i es retirà a La Roda, on féu vida eremítica Fundà, després, un convent de carmelitanes prop de la seva cova 1572 Mantingué correspondència amb Teresa de Jesús

Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra

Filla de Rodolf II de Borgonya, es casà 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia A la mort d’aquest 949, agrupà entorn seu un partit que cridà Otó I a intervenir a Itàlia contra Berenguer II Es casà amb Otó I 951 i fou coronada emperadriu el 962 Altre cop vídua, assegurà la successió al seu fill Otó II i al seu net Otó III i continuà intervenint en els afers d’estat durant llurs regnats Fundà nombrosos monestirs La seva festa se celebra el 16 de desembre

Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530

Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma

Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals el cas del cicle de la guineu i el llop Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997 Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en colleccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la…

Vídua del ciutadà de Mallorca Nicolau de Quint, el 1481 instituí a la catedral de Mallorca l’ensenyament públic del lullisme amb un benefici de cent lliures anuals i designà com a primer titular Pere Daguí En un codicil del 1485 nomenà el seu nebot Esperandéu Espanyol, canonge de la seu, com a marmessor per a tenir cura del proveïment de l’esmentada càtedra