Roser Ros i Vilanova

(Barcelona, 19 de febrer de 1950)

Pedagoga i narradora.

Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1996 amb la tesi Les Rondalles d’animals: el cas del cicle de la guineu i el llop (Premi Flos i Calcat de Pedagogia de l’IEC 1997). Participant i impulsora de nombroses iniciatives literàries en el camp infantil, ha versionat contes de la tradició oral publicats en col·leccions dirigides per ella en diverses editorials, i ha publicat articles sobre narració infantil en revistes especialitzades. És presidenta fundadora de Tantàgora Serveis Culturals des del 1991, organització dedicada a la difusió i la promoció de la lectura i la narració entre els infants, membre del consell de redacció de la revista infantil El Tatano de Cavall Fort. Fundadora (1981) i directora fins el 1998 de la revista Infància de Rosa Sensat, és també fundadora (1995), coordinadora i animadora del grup DEVIVAVEU, de formació de narradors de la mateixa associació. Ha coordinat el volum dedicat a la narrativa popular de l’obra Tradicionari dirigida per Joan Soler i Amigó publicada per Enciclopèdia Catalana i l’edició del llibre-CD Quins uns els gegants! (2009) sobre el repertori etnopoètic de la mitologia grega, pel qual l’any 2010 rebé el Premi Nacional de Cultura en la categoria de Cultura Popular. És professora de l’Escola de Magisteri Blanquerna (URL) des del 2008.

En els darrers anys ha publicat tres poemaris i dos llibres, Mot per mot. Literatures d’infant i Manual d’oralitat en set jornades i set contes.