Resultats de la cerca

Escriví madrigals, peces per a llaüt i un Dialogo della musica antica e moderna 1581, on propugnà la poesia cantada tal com creia que hom feia a la Grècia clàssica Fou membre de la Camerata Fiorentina , que donà lloc a la creació de l’òpera

Les seves obres façana i capella Corsini, a Sant Joan del Laterà, façana de San Giovanni dei Fiorentini, a Roma denoten un barroc tardà, on ja és palès l’esperit del neoclassicisme

Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…

D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra

La seva obra principal és Istoria della Compagnia di Gesù 1650-73 Publicà biografies d’alguns jesuïtes i tractats de literatura, de ciències naturals i d’espiritualitat Fou defensor de Galilei després de la condemna d’aquest És considerat un dels clàssics italians

Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585

Entre els seus membres, Vincenzo Galilei, Emilio dei Cavalieri, Giulio Caccini i Jacopo Peri foren els primers realitzadors de l' opera in musica , origen de l’òpera L’ideal d’aquests artistes era utòpic crear un gènere dramàtic amb música a imatge del teatre grec antic, del qual hom desconeixia l’aspecte musical El resultat, però, fou la creació de l’estil recitatiu basat en el cant monòdic, especialment apte per a expressar els sentiments individuals, en oposició a la polifonia, de caràcter collectiu

Filòsof i home d’estat anglès Estudià lleis a Cambridge i exercí diversos càrrecs polítics sota el regnat de Jaume I, entre ells el de lord chancellor El 1621, acusat de concussió, abandonà la vida política Fou un dels primers a prendre consciència de la significació històrica de les ciències i de com aquestes havien de transformar no solament la filosofia, sinó també la vida dels homes Per Bacon el saber ha de permetre a l’home de dominar la natura Bacon tractà, per això, d’unir les tradicions sàvia i menestral, fins aleshores separades La seva filosofia és basada, essencialment, en la…

Fou fundada a Roma el 1603 per Federico Cesi per a l’estudi de les matemàtiques, les ciències naturals i la filosofia Galileo Galilei en fou membre Desaparegué el 1630 Fou restablerta el 1801 El 1870 es desdoblà en Pontificia Accademia delle Scienze i en Reale Accademia Nazionale dei Lincei aquesta darrera fou incorporada a l’Accademia d’Italia el 1939 Reconstruïda el 1944, es divideix en dues classes la de física, matemàtiques i ciències naturals i la de filosofia, història i filologia, amb 72 membres cadascuna La seva biblioteca conté 467 347 volums Edita 9 publicacions…