Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
gallarda
Dansa i ball
Antiga dansa de tipus senyorial (era una dansa alta) de ritme viu i alegre estesa per Europa, especialment a França, als s. XVI i XVII.
A Catalunya era molt freqüent al s XVIII, en una versió molt moguda fou blasmada per moralistes s’ha conservat fins al s XX al Baix Llobregat
gallarda
Dansa i ball
Dansa ternària de moviment viu, bé que mesurat.
Aparegué a la Llombardia a la fi del s XV amb el nom de gagliarda A mitjan s XVI es transformà en dansa cortesana A partir del 1600 hom deixà de ballar-la, i fou estilitzada en obres musicals de diferents gèneres vocals i instrumentals
Antoni Bori i Fontestà
© Fototeca.cat
Educació
Literatura
Escriptor i mestre.
Collaborà a La Renaixença , La Veu de Montserrat , etc, i obtingué nombrosos premis La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat destaquen sobretot Simfonies poemàtiques 1898, La nit a Montgrony 1905, la miscellània Lo trobador català 1892, que ha tingut més de 20 edicions, el recull Boira i sol 1900 i les obres de teatre Gent de platja 1902 i La gallarda Roser 1902
partita
Música
Nom donat a diverses menes de peces instrumentals, tant per a instrument sol com per a conjunt gairebé sempre reduït.
Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar…
,
Jaume Padrós i Montoriol
Música
Compositor i pianista.
És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l’Acadèmia…
,
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques durant l’edat mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies n'hi havia de reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàsiques són al Llibre Vermell de Montserrat, on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del s XIV Com a herència del ritu visigòtic hom coneix la…
Castelló d’Empúries
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…