Resultats de la cerca

El debut a la Scala de Milà 1876 amb La favorita li donà fama mundial Actuà a París, Londres, Lisboa i Madrid, on assolí els seus majors èxits En 1881-82 es presentà al Liceu de Barcelona Fou cèlebre la seva rivalitat amb Angelo Masini

Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905

Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868 Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar 1873-74 A Barcelona esdevingué crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a Barcelona dels…

Estudià amb F Bonet i debutà a disset anys al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen poc abans de cantar amb J Gayarre La favorita , on intervingué amb un petit paper Després d’actuar a Màlaga la temporada 1891-92, debutà al Teatro Colón de Buenos Aires el 1892 i es presentà al Teatro Real de Madrid la temporada 1893-94 El 1896 actuà al Teatro alla Scala de Milà amb Hamlet , moment a partir del qual fou considerada la fundadora de l’escola de coloratura hispànica El mateix any es presentà a Nova York i entre el 1897 i el 1898 tingué un gran èxit a Rússia En 1899-1900 feu…

La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…

Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí  la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla  —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores—  per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…

Dels orígens a la fi de la guerra dels Cent Anys L’interès de les obres més antigues en llengua d' oïl , que els clergues componien per a l’edificació dels fidels, és més filològic que no literari Cantilène de Sainte-Eulalie , segle IX Vie de Saint-Léger , segle X Passion de Clermont , en una llengua provençalitzada Vie de Saint-Aléxis , mitjan segle XI Hom coneix la poesia èpica primitiva gràcies a la Cançó de Rotllan, a la cançó de Guillem i, més tard, a Li coronemenz Loois Durant el període clàssic de la literatura francesa medieval 1120-1270 l’epopeia servà un caràcter de simplicitat i…