Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
heretabilitat
Biologia
Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques.
Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que les…
terapèutica gènica
Biologia
Medicina
Terapèutica per a malalties genètiques que es basa en la transferència de còpies normals dels gens defectuosos als individus afectats perquè produeixin quantitats suficients del producte gènic normal.
Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals de la…
George Ledyard Stebbins
Biologia
Genetista nord-americà.
Professor a Berkeley des del 1950, féu nombrosos estudis sobre el procés d’evolució de les plantes, propietats genètiques de les noves espècies i variació dels cromosomes Establí les bases ecològiques i genètiques de les plantes a Califòrnia És autor de Variation and Evolution in Plants 1950, Processes of Organic Evolution 1966, Evolution 1977, etc
Oliver Smithies

Oliver Smithies
© The University of North Carolina
Medicina
Genetista nord-americà, d’origen britànic.
Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001, pels…
duplicació
Biologia
Aberració cromosòmica consistent en la repetició d’un segment cromosòmic una vegada o més.
Les duplicacions genètiques constitueixen un fenomen corrent i tenen un paper important com a mecanisme evolutiu
banda cromosòmica
Biologia
Regió cromosòmica definida i de tinció característica que permet d’identificar els diferents cromosomes i de detectar possibles anomalies estructurals.
Les bandes cromosòmiques contenen aproximadament el 95 % de l’ADN cromosòmic, i representen segurament unitats genètiques de funció i de replicació
sonda de ADN
Biologia
Tècnica que permet la identificació de gens específics mitjançant l’ús d’un sector de ADN obtingut per clonació i que és capaç d’hibridar-se amb el tros complementari de la cadena de ADN d’un individu.
Es tracta d’un procediment modern que permet d’identificar un determinat gen en qualsevol persona, la qual cosa, entre altres utilitats, fa possible la detecció de malalties genètiques, fins i tot en fetus
citogenètica
Biologia
Conjunt de procediments emprats en les anàlisis cromosòmiques.
N'hi ha de diversos tipus, entre els quals hom inclou la utilització d’aparells d’alta tecnologia citogenètica automatitzada que, entre altres indicacions, són emprats en les tècniques de diagnosi prenatal d’anomalies genètiques o en la recerca de marcadors genètics de tumors
bandatge
Biologia
Procés d’identificació cromosòmica mitjançant tècniques de tinció diferencial.
Es realitza durant la metafase de cèllules cultivades in vitro amb la finalitat d’evidenciar les diferents bandes que permetran la identificació dels cromosomes, ja sigui individualment o bé per parelles, ja que cada cromosoma exhibeix un patró de bandes distint i característic El bandatge cromosòmic representa un ajut important en la detecció d’algunes anomalies genètiques
genètica de la conducta
Psicologia
Branca de la psicologia que estudia les bases genètiques del comportament.
Enfront de la controvèrsia de la primera meitat del s XX sobre la preponderància del factor genètic o de l’ambiental, actualment es considera que ambdós es troben interrelacionats, i les investigacions se centren en la determinació del grau de contribució de cada factor en les diverses capacitats i trets del comportament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina