Resultats de la cerca

Format a les escoles Massana i de Belles Arts de Sant Jordi, és considerat un dels capdavanters del concepte de joia-disseny Sovint incorpora el metacrilat a les seves creacions, que es caracteritzen per llurs formes geometritzants

Feu la primera exposició a Barcelona el 1937 Freqüentà l’École des Beaux-Arts de París Exposà individualment a Londres, Mont-real, Lausana, Zuric, París, Roma i Verona Desarrelat del seu país, tornà a exposar a Barcelona —i després a Madrid— el 1973, després de molts anys d’absència Conreà un expressionisme abstracte, hàbil i ric de color, però molt sotmès a esquemes geometritzants

Format a l’Acadèmia de Gant 1888-95 Formà part de la Segona Escola de Laethem-St-Martin 1904-09 L’expressionisme alemany i el pintor francès Le Fauconnier influïren sobre ell, que trobà el seu estil propi estilitzacions robustes, geometritzants i arcaïtzants de temes molt sovint camperols, que el fan aparèixer com un dels principals expressionistes belgues del seu temps al costat de Constant Permeke

Formada a l’Escola de Belles Arts, féu la seva primera exposició individual a Barcelona Sala Rovira el 1949 Anà a París el 1951, i hi tornà sovint Ha exposat particularment a Reus 1953, Barcelona 1954, 1957 i 1960 i París 1955 i 1957 Ha conreat la pintura mural capella del Cottolengo de Barcelona, 1952 i el figurinisme Després d’una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants

És una expressió ja consagrada però discutida En contra d’ella, Theo van Doesburg ja proposà 1930 el concepte alternatiu d' art concret Max Bill assolí de fer-lo reeixir a Itàlia i a l’Amèrica del Sud Hilla Rebay llançà, a l’Amèrica del Nord, el nom de no-objectivisme A França i també als Països Catalans sovint hom l’ha anomenat no-figuratiu Com passa amb altres denominacions romàntic, clàssic, barroc , té dos sentits un de genèric i un d’històric En el genèric existeix des del Paleolític superior, unes vegades com a perfeccionament de la tècnica, d’altres com a sistema de signes…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…