Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ginecòleg | ginecòloga
Manuel Candela i Pla
Ginecòleg.
Doctorat a Madrid 1873, fou catedràtic d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Santiago i després a la de València fins el 1918 Presidí l’Ateneu Científic Artístic i Literari de València 1888, fundà la Societat Filharmònica de València i en fou el primer president Fou també rector de la universitat 1902 Introduí la pràctica de l’extirpació de la matriu 1884 i de l’operació cesària 1886 Fundà la publicació La Crónica Médica 1874-88 i dirigí El Progreso ginecológico y Pediatra 1885
Francesc de Paula Campà i Porta
Ginecòleg.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1862 Fou catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de València 1872, de la facultat de la qual fou degà Presidí l’Ateneu Científic Literari i Artístic de València 1881-84/85 i fundà i dirigí durant dotze anys la Crónica Médica de Valencia El 1889 es traslladà a la facultat de medicina de Barcelona Publicà diversos manuals i tractats d’obstetrícia
Bernhard Zondek
Ginecòleg alemany.
Professor a Berlín, descobrí, amb LAscheim, una reacció biològica per al diagnòstic de la gravidesa i analitzà la gonadotropina
signe de Blumberg
Signe d’irritació peritoneal, que consisteix en la provocació de dolor molt viu en retirar sobtadament la mà que premia una zona determinada de l’abdomen.
Fou descrit pel cirurgià i ginecòleg alemany Jacob Moritz Blumberg 1873-1955
Josep Estadella i Arnó

Josep Estadella i Arnó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Medicina
Metge, polític i poeta.
Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida…
,
Sitges
Sitges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, al sector costaner del massís de Garraf, des de la platja de Covafumada (al límit amb el terme de Castelldefels, al Baix Llobregat) fins a l’antiga quadra de Miralpeix.
Situació i presentació El terme municipal de Sitges, de 43,85 km 2 , és situat a la balconada del massís de Garraf que dona a la mar, coneguda per les Costes de Garraf Limita al N amb Sant Pere de Ribes que també tanca el terme per l’W, Olivella i Begues aquest del Baix Llobregat i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat— Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges que inclou les urbanitzacions…