Resultats de la cerca

Es mostren 5 resultats

missa glagolítica

Cristianisme
Missa de ritu romà, però en vell eslau (els texts, escrits antigament en caràcters glagolítics), pròpia dels catòlics de Croàcia.
És coneguda la versió musical dels texts de l’ordinari Kyrie, Glòria, etc de Leoš Janáček 1926
Gran enciclopèdia catalana

glagolític | glagolítica

Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus creats per Ciril de Tessalònica i anteriors a l’escriptura anomenada, erròniament, ciríl·lica.
No hi ha acord entre els investigadors sobre l’origen d’aquesta escriptura molts la fan derivar de la minúscula grega, d’altres hi veuen una creació original de Ciril, etc Es presenta en dos estils diferents el búlgar de tipus rodó i l’illíric o croat de tipus quadrat, que derivà posteriorment en semiuncial i al s XVI, en cursiva L’alfabet consta de trenta-vuit signes És l’escriptura que serví per a la primera traducció eslava de la Bíblia i dels llibres litúrgics bizantins Substituïda, entre els eslaus ortodoxos, per l’escriptura ciríllica, fou conservada pels croats de ritu llatí, que a l’…
Gran enciclopèdia catalana

Leoš Janáček

Música
Compositor txec.
Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa dels morts’,…
Gran enciclopèdia catalana

ciríl·lic | ciríl·lica

Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot

Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà, amb poques variants, és…
Gran enciclopèdia catalana

literatura serbocroata

Literatura
Literatura conreada en serbocroat.
La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes A l’edat mitjana i més tard, fins a la darreria del segle XVIII…
Gran enciclopèdia catalana